Els
amics àrabs de Trump
Per suposat que és un home molt subjectiu, Donald Trump. Els àrabs de l’Iran
són com el diable; els de l‘Aràbia Saudita els considera una joia. Aquell país el
vol proscrit; amb aquest altre hi comercia a dojo. Sobre tot hi ha venut
armament, molt armament, fins a un valor de 350.000 milions de dòlars. Coi, quina
xifra!... Destinada, ja ho sabem, a artefactes que serveixen per matar.
Jobs, jobs, jobs va cridar el nord-americà, embogit de
goig, pensant en els llocs de treball que aquesta venda crearà als Estats
Units. Igual hagués pogut cridar, crime,
crime, crime , però a aquest realisme es nega a donar-li veu. Com tampoc no
vol esbombar la vilesa de l’Estat saudita amb les dones o el seu suport a
terroristes. Els negocis enceguen, i la pressió de la indústria armamentista estatunidenca,
encara més. Trump ha complagut doblement el complex militarista, primer retallant
la despesa social en favor de l’adquisició d’armament, i ara amb un acord
comercial multimilionari que invalida qualsevol mirada crítica. Els saudites
són els bons, malgrat la mordassa que apliquen a la població, sobre tot la
femenina, i els iranians, els malvats. Tant se val que el cinema ens mostri que
a l’Iran hi ha dones que treballen pel seu compte, que condueixen, que parlen
amb el marit com a iguals, quelcom impensable a l’Aràbia Saudita . El discurs de
Trump és interessat, demagog i bel·licista, principis amb els quals es passeja
pel món, de manera que fins i tot es permet renyar als països de l’OTAN que
inverteixen més en polítiques socials que no pas en arsenals.
Alguns dels seus compatriotes ja fa setmanes que pensen en un impeachment que els deslliuri d’un
personatge como aquest, tan nefast alhora en el àmbit del canvi climàtic. Sembla
que només és qüestió de temps.
Los amigos árabes de Trump
Por supuesto que es un hombre muy
subjetivo, Donald Trump. Los árabes de Irán son como el diablo; a los de
Arabia Saudí los considera una joya. A aquel país lo quiere proscrito; con
este otro comercia en abundancia. Sobre todo, ha vendido armamento, mucho
armamento, hasta un valor de 350.000 millones de dólares. ¡Caray, qué cifra!...
Destinada, ya lo sabemos, a artefactos que sirven para matar.
Jobs, jobs, jobs exclamó el norteamericano, enloquecido de
gozo, pensando en los puestos de trabajo que tamaña venta creará en los Estados
Unidos. Igual hubiera podido exclamar, crime,
crime, crime, pero a tal realismo se niega a darle voz. Como tampoco
quiere propalar la vileza del Estado saudí con las mujeres o su
apoyo a terroristas. Los negocios ciegan, y la presión de la industria
armamentista estadounidense, todavía más. Trump ha complacido doblemente al
complejo militarista, primero recortando el gasto social en favor de la
adquisición de armamento, y ahora con un acuerdo comercial multimillonario que
invalida cualquier mirada crítica. Los saudíes son los buenos, a pesar de la
mordaza que aplican a la población, sobre todo la femenina, y los iraníes, los
malvados. Da igual que el cine nos muestre que en Irán hay mujeres que
trabajan por su cuenta, que conducen, que hablan con el marido como
iguales, algo impensable en Arabia Saudí. El discurso de Trump es interesado,
demagogo y belicista, principios con los cuales se pasea por el mundo, de
manera que incluso se permite reñir a los países de la OTAN que invierten más
en políticas sociales que en arsenales.
Algunos de sus compatriotas ya
hace semanas que piensan en un
impeachment que les libere de un personaje como este, tan nefasto a la vez en el ámbito del cambio climático. Parece que sólo es cuestión de
tiempo.
Entrades
