divendres, 19 de maig del 2017

¿Quién fiscaliza al fiscal? - Qui fiscalitza el fiscal?

                                    Qui fiscalitza el fiscal?

Qui vigila el vigilant? Un dilema clàssic.  Qui fiscalitza el fiscal? Un dilema molt actual. Els llecs en la matèria, com jo mateixa,  no podem entendre com un  fiscal, el del cas Palau en particular, pot passar de demanar en principi 27 anys de presó per a un acusat, Fèlix Millet, a 14 anys; de 27 anys a 10 anys per a un altre, Jordi Montull; i de 26 anys a 3 anys per a una tercera, Gemma Montull. Tot plegat sembla ser que es deu a l’agraïment per haver-se confessat culpables, i en especial, per haver acusat a tercers, a un partit polític en concret.
Ens preguntem, ¿vejam, van delinquir o no van delinquir, ho van fer tan greument com perquè d’antuvi el senyor fiscal demanés molts anys de presó? El fets són els fets, oi? En conseqüència, la veritat pot ésser emmascarada segons l’estratègia dels acusats i a voluntat del fiscal?
Per altra banda, també ens interroguem sobre el jutge, una figura que encara no ha aparegut a les informacions. Els llecs en la matèria tenim entès que és ell qui té l’última paraula, i sentim curiositat per saber què determinarà. ¿Tal vegada pot vigilar el fiscal, pot revocar les seves peticions? Bé, els pobres mortals no en sabem res. La Justícia està molt per sobre de nosaltres, amb les seves balances, la seva altivesa i la seva bena al ulls com a senyal d’imparcialitat. Potser ens vol dir que, com una deessa, la Llei està per sobre de tot, i que en aquesta s’han de basar les acusacions y les sentències. Llàstima que la seva interpretació es trobi en mans d’éssers humans. Tan febles, tan imperfectes, tan decebedors.

¿Quién fiscaliza al fiscal?

¿Quién vigila al vigilante? Un dilema clásico.  ¿Quién fiscaliza al fiscal? Un dilema muy actual. Los legos en la materia, como yo misma, no podemos entender cómo un fiscal, el del caso Palau en particular, puede pasar de pedir en principio 27 años de prisión para un acusado, Fèlix Millet, a 14 años; de 27 años a 10 años para otro, Jordi Montull; y de 26 años a 3 años para una tercera, Gemma Montull. Al fin y al cabo, parece ser que se debe al agradecimiento por haberse confesado culpables, y en especial, por haber acusado a terceros, a un partido político en concreto.
Nos preguntamos, ¿veamos, delinquieron o no delinquieron, lo hicieron tan gravemente como para que de entrada el señor fiscal pidiera muchos años de prisión? Los hechos son los hechos, ¿no es cierto? En consecuencia, ¿la verdad puede ser enmascarada según la estrategia de los acusados y a voluntad del fiscal?
Por otra parte, también nos preguntamos sobre el juez, una figura que todavía no ha aparecido en las informaciones. Los legos en la materia tenemos entendido que es él quien tiene la última palabra, y sentimos curiosidad por saber qué determinará. ¿Tal vez puede vigilar al fiscal, puede revocar sus peticiones? Bien, los pobres mortales no sabemos nada. La Justicia está muy por encima de nosotros, con sus balanzas, su altivez y su venda en los ojos como señal de imparcialidad. Quizás nos quiere decir que, como una diosa, la Ley está por encima de todo, y que en ella deben basarse las acusaciones y las sentencias. Lástima que su interpretación se encuentre en manos de seres humanos. Tan débiles, tan imperfectos, tan decepcionantes.