divendres, 9 de juny del 2017

Bob Dylan, un Nobel penoso - Bob Dylan, un Nobel galdós

                Bob Dylan, un Nobel galdós

A la fi, cinc mesos més tard del degut, el senyor Dylan s’ha dignat enviar a l’Acadèmia Sueca el preceptiu discurs d’acceptació del premi Nobel de Literatura. L’escapoliment de Dylan quan es va anunciar la concessió va ésser una bufetada de menyspreu vers l’Acadèmia, ben merescuda, per cert. Què esperaven? Quan es tria malament se sol rebre disgustos.
Les lletres de les cançons de Bob Dylan són boniques, però no són pas obres literàries. Qualsevol dels escriptors i escriptores que ha guanyat el Nobel sap quant costa de fer un bon llibre, quantes hores, dies, mesos, inclús anys de dedicació, coneixement, reflexió requereix. Fins i tot els lectors se n’adonen. Llavors, el que ha passat és que el músic ha anat a la “seva bola” (i perdó pel llenguatge col·loquial, però crec que en aquest cas s’hi escau força), atès que, segons diu el refrany, què sap el gat de fer sabates?
El que tothom sap, això si, és que si vols cobrar has de fer el que et demanen, motiu pel qual Bob Dylan ha lliurat a Suècia, quatre dies abans de que expirés el termini, un discurs que li aportarà 820.000 euros. Malaguanyats, al meu parer. Què en farà, Dylan, que ja en deu tenir una bona pila, de dòlars? El que vulgui, ja que són ben seus. L’Acadèmia Sueca ha volgut realitzar un exercici de modernitat, de democràcia mal entesa, de pujar al carro de la frivolitat imperant, i així ha traït el seu esperit. I el de tothom qui estima i valora la literatura.

Bob Dylan, un Nobel penoso

Al fin, cinco meses más tarde de lo debido, el señor Dylan se ha dignado enviar a la Academia Sueca el preceptivo discurso de aceptación del premio Nobel de Literatura. El escabullirse de Dylan cuando se anunció la concesión fue una bofetada de menosprecio hacia la Academia, bien merecida, por cierto. ¿Qué esperaban? Cuando se escoge mal se suele recibir disgustos.
Las letras de las canciones de Bob Dylan son bonitas, pero no son obras literarias. Cualquiera de los escritores y escritoras que ha ganado el Nobel sabe cuánto cuesta hacer un buen libro, cuántas horas, días, meses, incluso años de dedicación, conocimiento, reflexión requiere. Incluso los lectores se dan cuenta de ello. Entonces, lo que ha pasado es que el músico ha ido a “su bola” (y perdón por el lenguaje coloquial, pero creo que es bastante adecuado en este caso), dado que, según dice el refrán, zapatero a tus zapatos.

Lo que todo el mundo sabe, eso sí, es que si quieres cobrar tienes que hacer lo que te piden, motivo por el cual Bob Dylan ha entregado a Suecia, cuatro días antes de que expirara el plazo, un discurso que le aportará 820.000 euros. Fallidos, a mi parecer. ¿Qué hará con ellos, Dylan, que ya debe de tener un buen monto, de dólares? Lo que desee, puesto que son bien suyos. La Academia Sueca ha querido realizar un ejercicio de modernidad, de democracia mal entendida, de subirse al carro de la frivolidad imperante, y así ha traicionado su espíritu. Y el de todos los que aman y valoran la literatura.