El poder de decisió
Un erudit del qual ara no recordo el nom va afirmar que la llibertat d’una
persona es mesura pel seu poder de decisió.
Els emperadors no decidien sobre la seva pròpia mort, però sí sobre la vida
i la mort dels altres. Eren els més lliures de l’imperi. Només Déu estava
per sobre del seu poder. Als reis absolutistes se’ls atorgava una potestat
semblant, fins que els parlaments vingueren a llimar-se-la. Actualment són els
adinerats els que gaudeixen de més possibilitats per determinar què és de la
seva pròpia vida i la de les persones que en depenen. I són els organismes
polítics que els representen els que decideixen sobre les condicions de vida de
la gent en general. Diversos són els col·lectius que es troben subjectes a les
decisions dels poderosos, i entre ells, un dels més dissortats és el col·lectiu
d’emigrants.
Ni llibertat per viure en bones condicions al país on van néixer, ni
llibertat per desplaçar-se, instal·lar-se en un altre lloc, refugiar-se. En cap
moment tenen possibilitat d’elecció. Si fugen per mar, aquest pot engolir-los,
ho farà si altres persones no corren a ajudar-los. Dependran llavors de la bona
voluntat dels seus salvadors, de que el vaixell que els ha deslliurat de la
mort trobi un port on desembarcar-los. Poders llunyans, suprems, determinaran
que se’n fa d’ells. Uns governs els repudiaran, d’altres els acolliran al seu
albir.
El col·lectiu de miserables sense el més mínim poder serà tractat com a
simple mercaderia. Aquí et vull, allà no. I si et vull, a veure on et
col·loco. Emigrants, refugiats, esclaus.
El poder de decisión
Un erudito del cual ahora no
recuerdo el nombre afirmó que la libertad de una persona se mide por su poder
de decisión.
Los emperadores no decidían sobre
su propia muerte, pero sí sobre la vida y la muerte de los demás. Eran los más
libre del imperio. Solo Dios estaba por encima de su poder. A los monarcas
absolutistas se les otorgaba una potestad semejante, hasta que los parlamentos
vinieron a limársela. Actualmente son los adinerados los que gozan de mayores
posibilidades para determinar qué es de su propia vida y la de las personas que
dependen de ellos. Y son los organismos políticos que los representan los que
deciden sobre las condiciones de vida de la gente en general. Diversos son los
colectivos que se encuentran sujetos a las decisiones de los poderosos, y entre
ellos, uno de los más desdichados es el colectivo de emigrantes.
Ni libertad para vivir en buenas
condiciones en el país donde nacieron, ni libertad para desplazarse, instalarse
en otro lugar, refugiarse. En momento alguno tienen posibilidad de elección. Si
huyen por mar, este puede engullirles, lo hará si otras personas no acuden en
su ayuda. Dependerán entonces de la buena voluntad de sus salvadores, de que el
barco que les ha librado de la muerte halle un puerto dónde desembarcarlos.
Poderes lejanos, supremos, determinarán qué se hace con ellos. Unos gobiernos
los repudiarán, otros los acogerán a su albedrío.
El colectivo de miserables sin el
más mínimo poder será tratado como mera mercancía. Aquí te quiero, allí no. Y
si te quiero, a ver dónde te coloco. Emigrantes, refugiados, esclavos.
Entrades
