divendres, 23 de novembre del 2018

Cuando no se quiere volver a casa - Quan no es vol tornar a casa


                                Quan no es vol tornar a casa

Els exiliats rohingyes es neguen a ser repatriats. Dels 700.000 que van fugir a Bangla Desh el 2017, víctimes de la neteja ètnica empresa a la seva Birmània natal, a 2.250 d’ells se’ls ha convidat a tornar. Ningú no ho ha acceptat. Prefereixen malviure en els camps de refugiats del país veí, una actitud que la mateixa ONU entén al considerar que cap cosa que digui el govern birmà no acredita que els rohingyes es trobarien sans i estalvis.
Al dolor d’haver d’abandonar casa i país se suma el dolor de no atrevir-se a tornar davant el fundat temor d’ésser enganyats. Un engany traduït en trobar-se de nou perseguits fins a ésser exterminats. Bangla Desh, per la seva part, s’ha compromès a no obligar cap dels refugiats a tornar en contra de la seva voluntat.
Mentrestant, Aung San Suu Kyi, des de la seva Oficina de la Presidència birmana, resta impertèrrita, tot i que de moment ja ha perdut un dels seus nombrosos guardons. El passat 11 de novembre li va ser comunicat que Amnistia Internacional li retirava el Premi Ambaixadora de Consciència que li va ser atorgat el 2009. Argumenta l’ONG que Aung San Suu Kyi, al permetre les injustícies comeses contra la minoria rohignya, ha deixat de ser un emblema en la defensa dels drets humans.
La política birmana té altres distincions, entre elles, el premi Sakharov, dedicat als qui defensen la llibertat de pensament. Li va ser concedit el 1990, i l’any següent va rebre el Nobel de la Pau. No se sap quant trigaran aquestes institucions a desposseir-la d’aitals distincions. Com més es demorin, més gran serà la devaluació dels premis.

Cuando no se quiere volver a casa

Los exiliados rohingyas se niegan a ser repatriados. De los 700.000 que huyeron a Bangladesh en 2017, víctimas de la limpieza étnica emprendida en su Birmania natal, a 2.250 de ellos se les ha invitado a regresar. Nadie ha aceptado. Prefieren malvivir en los campos de refugiados del país vecino, una actitud que la propia ONU entiende al considerar que nada de lo que diga el gobierno birmano acredita que los rehingyas se hallarían a salvo.
Al dolor de tener que abandonar morada y país se suma el dolor de no atreverse a volver ante al fundado temor de ser engañados. Un engaño traducido en verse de nuevo perseguidos hasta ser exterminados. Bangladesh, por su parte, se ha comprometido a no obligar a ninguno de los refugiados a regresar en contra de su voluntad.
Entretanto, Aung San Suu Kyi, desde su Oficina de la Presidencia birmana, permanece impertérrita, aunque por el momento ya ha perdido uno de sus numerosos galardones. El pasado 11 de noviembre le fue comunicado que Amnistía Internacional le retiraba el Premio Embajadora de Conciencia que le fue otorgado en 2009. Argumenta la ONG que Aung San Suu Kyi, al permitir las injusticias cometidas contra la minoría rohignya, ha dejado de ser un emblema en la defensa de los derechos humanos.
La política birmana posee otras distinciones, entre ellas, el premio Sakharov, dedicado a quienes defienden la libertad de pensamiento. Le fue concedido en 1990, y al año siguiente recibió el Nobel de la Paz. No se sabe cuánto tardarán estas instituciones en desposeerla de tales distinciones. Cuanto más se demoren, mayor será la devaluación de los premios.