divendres, 10 de maig del 2019

Del ayer al hoy - De l’ahir a l’avui


                                               De l’ahir a l’avui

Fa dos segles i mig, Adam Smith va escriure, referint-se als treballadors, que, “un home que dedica tota la seva vida a executar unes quantes operacions senzilles no té ocasió d’exercitar la seva intel·ligència, i en general es torna estúpid i ignorant.” I conclou que, per aquest motiu, aquesta mena de persones no poden emetre cap judici respecte dels grans interessos del país, essent aquest el quadre en que la gran massa del poble ha de caure necessàriament. No poder emetre cap judici sobre el que seria  bo per al país i per a un  mateix. És l’absència de criteris raonats el que impedeix actuar adequadament; ergo, arribat el cas, votar adequadament les opcions polítiques. Al temps en què Smith va viure, a Europa no hi havia democràcies; actualment sí que n’hi ha.
Si transposem la subjecció de la gran massa del segle XVIII a rutines que no permetien exercitar la intel·ligència a la rutina actual de viure subjectes al mòbil, tal vegada trobaríem explicació al creixement que experimenten les opcions d’ultra dreta, la xenofòbia, el totalitarisme. Potser sí que esdevé difícil emetre judici quan només es beu d’unes xarxes socials que aporten molta immediatesa i poca reflexió, molt entreteniment i poc saber, moltes pretensions i poca cultura.  Transposades les situacions d’un segle a l’altre, es podria dir, tot i que pugui irritar àmpliament,  que donen uns fruits anàlegs als que Adam Smith va descriure.

Del ayer al hoy

Hace dos siglos y medio, Adam Smith escribió, refiriéndose a los trabajadores, que, “un hombre que dedica toda su vida a ejecutar unas cuantas operaciones sencillas no tiene ocasión de ejercitar su inteligencia, y en general se vuelve estúpido e ignorante.” Y concluye que, por este motivo, aquel tipo de personas no pueden emitir ningún juicio respecto de los grandes intereses del país, siendo este el cuadro en el que la gran masa del pueblo tiene que caer necesariamente. No poder emitir juicio alguno sobre lo que sería bueno para el país y para uno mismo. Es la ausencia de criterios razonados lo que impide actuar adecuadamente; ergo, llegado el caso, votar adecuadamente las opciones políticas. En la época en que Smith vivió, en Europa no había democracias; actualmente las hay.
Si transponemos la sujeción de la gran masa del siglo XVIII a rutinas que no permitían ejercitar la inteligencia a la rutina actual de vivir sujetos al móvil, tal vez encontremos explicación al crecimiento que experimentan las opciones de ultra derecha, la xenofobia, el totalitarismo. Es posible que resulte difícil emitir juicio cuando sólo se bebe de unas redes sociales que aportan mucha inmediatez y poca reflexión, mucho entretenimiento y poco saber, muchas pretensiones y poca cultura. Transpuestas las situaciones de un siglo al otro, cabría decir, aunque pueda irritar ampliamente, que dan unos frutos análogos a los que Adam Smith describió.