Trump, Johnson i Salvini
Citem-los per aquest ordre, atenint-nos a la potència dels països a què
pertanyen. Tres governants elegits democràticament, però un tercet que lluny de
deixar indiferents als qui no els van votar desperten la seva repugnància.
Un, Matteo Salvini, ja es troba fora de joc. Prepotent, fatxenda,
insensible a la tragèdia dels immigrants, la jugada de fer caure al seu govern
li va sortir malament . En conseqüència, ja no pot manejar la corda de
l’anti europeisme, ni la de deixar que els nàufrags s’ofeguin.
Pel que fa al britànic Boris Johnson, la seva estrella s’enfosqueix hora
rere hora. La gestió del Brexit, el qual va fomentar partint d’una clamorosa i
conscient inexactitud econòmica, es convertirà probablement en la seva tomba política,
quelcom que almenys la meitat dels seus compatriotes celebraran.
Resta el totpoderós Donald Trump, pinxo provocador que porta més de tres
anys desestabilitzant relacions internacionals, despertant tambors de guerra
freda amb el risc de transformar-se en calenta, abonant la crisi climàtica amb
la seva indiferència vers la realitat d’huracans devastadors, desgels i altres
fenòmens exacerbats. També ell es veu detestat per la meitat dels seus
conciutadans, però de moment, la seva estrella continua lluent, no perquè els
núvols que intenten enfosquir-la siguin pocs sinó perquè no assoleixen prou
força.
Tres exemples que porten a que les persones que no comparteixen els
postulats d’aital tercet, per considerar-los humanament nefastos, es preguntin
per la qualitat dels seus electors. Tot considerant que les respostes poden ser
diverses, valgui escollir-ne una entre el conjunt. La de que és molt possible
que els falti educació, entesa com l’eina que condueix a la responsabilitat i a
la llibertat.
Trump,
Johnson y Salvini
Citémoslos por este orden, ateniendo al poderío de los
países a que pertenecen. Tres gobernantes elegidos democráticamente, mas un
terceto que lejos de dejar indiferentes a quienes no los votaron despiertan su
repugnancia.
Uno, Matteo Salvini, ya se encuentra fuera de juego.
Prepotente, fachenda, insensible a la tragedia de los inmigrantes, la jugada de
hacer caer a su gobierno le salió torcida. En consecuencia, ya no puede manejar
la cuerda del anti europeísmo, ni la de dejar que los náufragos se ahoguen.
Por lo que respecta al británico Boris Johnson, su estrella
se oscurece hora tras hora. La gestión del Brexit, el cual fomentó partiendo de
una clamorosa y consciente inexactitud económica, se convertirá probablemente en
su tumba política, algo que al menos la mitad de sus compatriotas celebrarán.
Resta el todopoderoso Donald Trump, gallo provocador que
lleva más de tres años desestabilizando relaciones internacionales, despertando
tambores de guerra fría con el riesgo de transformarse en caliente, abonando la
crisis climática con su indiferencia hacia la realidad de huracanes
devastadores, deshielos y otros fenómenos exacerbados. También él es detestado por
la mitad de sus conciudadanos. Por el momento, su estrella continúa brillando,
no porque las nubes que intentan ensombrecerla sean pocas sino porque no
alcanzan la suficiente potencia.
Tres ejemplos que llevan a que las personas que no comparten
los postulados de semejante terceto, por considerarlos humanamente nefastos, se
pregunten por la calidad de sus electores. Habida cuenta que las respuestas
pueden ser diversas, valga escoger una entre ellas. La de que es muy posible
que les falte educación, entendida como la herramienta que conduce a la responsabilidad
y a la libertad.
Entrades
