divendres, 21 d’agost del 2020

Este mundo no tiene remedio - Aquest món no té remei

 

                                               

       Aquest món no té remei

 Això deia la meva àvia, aplicada la sentència a qualsevol dels molts desgavells humans de la vida quotidiana. Ho diria també avui entre els diversos desajustos actuals, i segurament, en especial clavaria el seu ull crític en la problemàtica del canvi climàtic.

Observem què succeeix cada estiu, i enguany amb aquestes temperatures tan  elevades. Per suportar-les, milions d’aires condicionats entren en funcionament llançant a l’exterior calor i més calor. No hi ha dubte que això contribueix a augmentar la temperatura. En quants graus? Seria bo calcular-lo. És com un peix que es mossega la cua. Que no tenim cap altra solució per no asfixiar-nos? D’acord, però no deixa de constituir una de les nombroses i calamitoses incongruències humanes.

Un altre disbarat concerneix a l’oposició en alguns territoris a la presència de parcs eòlics. Pel que sembla, la major part de la gent és conscient de com són de necessàries les energies renovables per tal de frenar l’impacte negatiu de les energies fòssils, i tot i això, hi ha persones i grups als quals no els agraden els molins de vent. Es resisteixen a la seva instal·lació propera com si anessin a enverinar-los. Són els mateixos col·lectius als quals no els ha importat mai conviure, per ésser necessària, amb la incommensurable xarxa de pals elèctrics que solquen muntanyes, boscos i camps. Incoherència total.

En efecte, àvia, no tenim remei.

                         Este mundo no tiene remedio

Esto decía mi abuela, aplicada la sentencia a cualquiera de los muchos desbarajustes humanos de la vida cotidiana. Lo diría hoy entre los diversos desajustes actuales, y seguramente, en especial clavaría su ojo crítico en la problemática del cambio climático.

Observemos lo que sucede cada verano, y hogaño con esas temperaturas tan elevadas.  Para soportarlas, millones de aires acondicionados entran en funcionamiento lanzando al exterior calor y más calor. No cabe duda que esto contribuye a aumentar la temperatura. ¿En cuántos grados? Estaría bien calcularlo. Es como un pez que se muerde la cola. ¿Que no tenemos otra solución para no asfixiarnos? De acuerdo, pero no deja de constituir una de las numerosas e infaustas incongruencias humanas.

Otro disparate atañe a la oposición en algunos territorios a la presencia de parques eólicos. Al parecer, la mayor parte de la gente es consciente de cuán necesarias son las energías renovables para frenar el impacto negativo de las energías fósiles, y sin embargo, hay personas y grupos a los cuales no les gustan los molinos de viento. Se resisten a su instalación cercana como si fueran a envenenarles. Son los mismos colectivos a los que nunca les ha importado convivir, por necesaria, con la inconmensurable red de postes eléctricos que surcan montes, bosques y campos. Incoherencia total.

En efecto, abuela, no tenemos remedio.