La medieval Almodis de la Marca, llibertina o alliberada 

Extrec del llibre Vides catalanes que han fet història la d’Almodis de la Marca per tal de comentar-la. Nascuda el 1020, als quinze anys es va casar per voluntat del seu pare, com era consuetudinari, amb Hug V, senyor de Lusignan. Li va donar dos fills, dels quals va ser-ne apartada ben aviat. Cap el 1040, el matrimoni va ser anul·lat pel bisbat adduint consanguinitat entre els cònjuges, i al cap de poc temps Almodis va tornar a pertànyer a un altre marit. Va ser Ponç II, comte de Tolosa i just per designi del propi Hug V. Quatre fills més i un nou trencament conjugal, l’any 1053. La comtessa tornava a ser lliure, circumstància que va propicià el seu enamorament amb Ramon Berenguer I de Barcelona.

Casada amb el comte l’any 1056, l’anterior i repudiada esposa, Blanca d’Empúries, va obtenir del Papa que excomuniqués Ramon Berenguer, condemna eclesial que va durar fins l’any 1057. Uns altres quatre fills, i una maniobra d’Almodis que va acabar en tragèdia. Prompta a arranjar que els seus bessons Ramon Berenguer i Berenguer Ramon heretessin els comtats de Barcelona, Girona i Osona, el seu fillastre Pere Ramon la va fer assassinar l’any 1071.

Ja difunta, la comtessa dels tres marits va se titllada de llibertina per boca de molts. Un monjo anglès, William de Malmesbury, va gosar escriure que, “la desgraciada passió de la dona sense vergonya s’apoderà d’ella, i quan el llarg ús d’un sol home la cansava, emigrava cap a altres llars”.

Sabem que Almodis va exercir la llibertat en una sola ocasió, quan es va unir per amor amb Ramon Berenguer I. Un gaudi compartit del que poques dones del seu temps van poder disposar.

                           La medieval Almodis de la Marca, libertina o liberada 

Extraigo del libro Vides catalanes que han fet història la de Almodis de la Marca a fin de comentarla. Nacida en 1020, a los quince años se casó por voluntad de su padre, como era consuetudinario, con Hug V, señor de Lusignan. Le dio dos hijos, de los cuales fue apartada muy pronto. Hacia 1040, el matrimonio fue anulado por el obispado aduciendo consanguinidad entre los cónyuges, y al cabo de poco tiempo Almodis volvió a pertenecer a otro marido. Fue Ponç II, conde de Toulouse y justo por designio del propio Hug V. Cuatro hijos más y una nueva ruptura conyugal, el año 1053. La condesa volvía a ser libre, circunstancia que propició el enamoramiento con Ramon Berenguer I de Barcelona.

Casada con el conde en el año 1056, la anterior y repudiada esposa, Blanca de Empúries, obtuvo del Papa que excomulgara a Ramon Berenguer, condena eclesial que duró hasta el año 1057. Otros cuatro hijos, y una maniobra de Almodis que acabó en tragedia. Presta a concertar que sus gemelos Ramon Berenguer y Berenguer Ramon heredaran los condados de Barcelona, Girona y Osona, su hijastro Pere Ramon la hizo asesinar en el año 1071.

Ya difunta, la condesa de los tres maridos fue tachada de libertina por boca de muchos. Un monje inglés, William de Malmesbury, osó escribir que, “la desgraciada pasión de la mujer sin vergüenza se apoderó de ella, y cuando el largo uso de un solo hombre la cansaba, emigraba hacia otros hogares”.

Sabemos que Almodis ejerció la libertad en una sola ocasión, cuando se unió por amor con Ramon Berenguer I. Un goce compartido del que pocas mujeres de su tiempo pudieron disponer.