Els radiofonistes es diverteixen molt
Quantes vegades, en sintonitzar la ràdio,
trobem que els radiofonistes estant rient? Moltes, i en diverses emissores. Que
bé s’ho passen! Que graciós deu ser tot el que diuen! De comú, els humoristes,
els que volen fer riure als receptors de les seves humorades, resten seriosos,
mentre que són els altres els que riuen. Exemples n’hi ha a grapats, sorgint el
malaguanyat Eugenio com a imatge paradigmàtica.
Pel que fa als radiofonistes que tant es
diverteixen entre ells, potser que no esperin que els oients per força
comparteixin la seva diversió. Més aviat el contrari, amb la qual cosa queden com
a una mica beneits.
A què ve tanta rialla en grup? A què ve fer
tertúlia a l’estudi com si estiguessin a casa? A vegades, ni tan sols se’ls
entén, parlant tots alhora. Quina manera més nova de fer ràdio, a segons quines
cadenes! La gent jove, si de cas les escolta, no pot comparar amb la radiofonia
d’abans, però els més grans sí que podem, i agraïm que encara hi hagi emissores
que, si volen entretenir, deixin amb intel·ligència que el riure o el somriure
brolli dels oïdors.
Los radiofonistas se divierten mucho
¿Cuántas veces, al
sintonizar la radio, nos encontramos con que los radiofonistas estando riendo?
Muchas, y en varias emisoras. ¡Qué bien se lo pasan! ¡Qué gracioso debe de ser
todo lo que dicen! De común, los humoristas, los que quieren hacer reír a los
receptores de sus humoradas, están serios, mientras que son los demás los que
ríen. Ejemplos los hay a montones, surgiendo el malogrado
Eugenio como imagen paradigmática.
Respecto a los
radiofonistas que tanto se divierten entre ellos, quizás no deberían esperar
que los oyentes por fuerza compartan su diversión. Más bien el contrario, con
lo cual quedan como un poco tontainas.
¿A qué viene tanta
carcajada en grupo? ¿A qué viene hacer tertulia en el estudio como si
estuvieran en casa? A veces ni siquiera se les entiende, hablando todos al mismo
tiempo. ¡Qué manera más nueva de hacer radio, en según qué cadenas! La gente joven,
si acaso las escucha, no puede comparar con la radiofonía de antes, pero los
mayores sí que podemos, y agradecemos que todavía haya emisoras que, si desean
entretener, con inteligencia dejen que la risa o la sonrisa brote de los
oyentes.