Militarisme, pobresa i no poder votar a pacifistes i assenyats
Països avançats o subdesenvolupats, Estats
Units, la Xina, Rússia o la Índia, tots ells amb grans bosses de pobresa, estat
armats fins a les dents. La indústria armamentista creix sense aturador, amb
una despesa anual de 778.000 milions de dòlars per part dels EE.UU. i de
252.000 milions per part de la Xina. Per esmentar només uns capdavanters.
Assimilem les xifres i horroritzem-nos com
cal. Milers i milers de persones pobres emigrant, morint pel camí, sents
tractades com a ramats, ni un dòlar per a elles i milions per al militarisme.
Què podem fer els mortals que no estem d’acord
amb el concepte de, si vols la pau has de preparar-te per a la guerra? Fal·làcia
que alimenta la indústria bèl·lica i els seus paràsits mentre empobreix els
súbdits i amenaça el món sencer amb la destrucció. El cas és que continuem sent
súbdits, als uns de monarques i d’altres no, però tots súbdits d’aquest poder mundial
constituït per industrials, multinacionals i polítics venuts o estúpids.
Un gran problema és que no podem votar a
polítics pacifistes y assenyats perquè no n’hi ha o els fem irrellevants. En un
cercle viciós, els mateixos supeditats fan amb els seus vots que els parlaments
s’omplin dels que abonen l’armamentisme, invisibilitzant alhora els que hi
estan en contra. No ens n’adonem, tot acceptant els fets consumats, permetent
així el funcionament del nostre desafortunat sistema.
Países avanzados o
subdesarrollados, Estados Unidos, China, Rusia o India, todos ellos con grandes
bolsas de pobreza, están armados hasta los dientes. La industria armamentista
crece sin trabas, con un gasto anual de 778.000 millones de dólares por parte
de los EE.UU. y de 252.000 millones por parte de China. Para mencionar tan
solo a unos abanderados.
Asimilemos las cifras y
horroricémonos como es debido. Miles y miles de personas pobres emigrando,
muriendo por el camino, siendo tratadas como ganado, ni un dólar para ellas y
millones para el militarismo.
¿Qué podemos hacer los
mortales que no estamos de acuerdo con el concepto de, si quieres la paz tienes
que prepararte para la guerra? Falacia que alimenta a la industria bélica y sus
parásitos mientras empobrece a los súbditos y amenaza el mundo entero con la
destrucción. El caso es que seguimos siendo súbditos, los unos de monarcas y otros
no, pero todos súbditos de este poder mundial constituido por industriales,
multinacionales y políticos vendidos o estúpidos.
Un gran problema es que
no podemos votar a políticos pacifistas y juiciosos porque no los hay o
los hacemos irrelevantes. En un círculo vicioso, los mismos supeditados hacen
con sus votos que los parlamentos se colmen de los que abonan el armamentismo,
invisibilizando al mismo tiempo a los que están en contra. No nos damos cuenta,
aceptando los hechos consumados, permitiendo así el funcionamiento de nuestro desafortunado
sistema.
Entrades
