La gran mentida de la globalització
L'apel·latiu i el
concepte van créixer arran de la caiguda de la Unió Soviètica, donant a
entendre que el món ja s’havia convertit en un tot homogeni i beneficiós per a
tots els habitants de la Terra. Si l’economia anava bé, hi anava per a tothom;
si la democràcia es consolidava, ho feia a tots els indrets; si la medicina
avançava, afavoria totes les persones.
Res més lluny de la
realitat. Les desigualtats en renda no deixen d’augmentar; la democràcia
retrocedeix amb dictadures implícites com les de la Xina i Rússia entre
d’altres; l’accés als avenços i serveis mèdics són dispars segons els països. Així
doncs, la globalització anunciada ha estat i és un engany més de les elits econòmiques
i polítiques vers la immensa majoria de la població, la subordinada. I un dels
fruits més visibles és la persistència de l’individualisme.
Ni rastre de
globalització quan, mentre que a Ucraïna cauen les bombes, aquí, a la revetlla
de Sant Joan, es fan fogueres i es llencen petards. Mentre allí moren i es
queden sense casa, en altres països es realitzen festivals. Mentre els polítics
debaten si Ucraïna pot entrar a la UE, els soldats d’un i altre bàndol maten i
moren.
I significativa es
la imatge d’una platja d’Ucraïna amb gent prenent el sol tot aprofitant que
estan lluny del front. Quina misèria, quina impotència, quina rendició! Uns
súbdits agraint el parèntesi concedit pels capitosts, fent patent que no poden
oposar-se a llur poder, que la única globalització és la disparitat en tots els
àmbits.
El apelativo y el concepto crecieron a raíz de la caída de la Unión Soviética,
dando a entender que el mundo ya se había convertido en un todo homogéneo y
beneficioso para todos los habitantes de la Tierra. Si la economía iba bien,
así iba para todo el mundo; si la democracia se consolidaba, lo hacía en todos
los lugares; si la medicina avanzaba, favorecía a todas las personas.
Nada más lejos de la realidad. Las desigualdades en renta no dejan de
aumentar; la democracia retrocede con dictaduras implícitas como las de
China y Rusia entre otras; el acceso en los avances y servicios
médicos son dispares según los países. Así pues, la globalización anunciada ha
sido y es un engaño más de las élites económicas y políticas hacia la inmensa
mayoría de la población, la subordinada. Y uno de los frutos más visibles es la
persistencia del individualismo.
Ni rastro de globalización cuando, mientras que en Ucrania caen las
bombas, aquí, en la verbena de San Joan, se hacen hogueras y se tiran
petardos. Mientras que allí mueren y se quedan sin casa, en otros países se
realizan festivales. Mientras que los políticos debaten si Ucrania puede
entrar en la UE, los soldados de uno y otro bando matan y mueren.
Y significativa se la imagen de una playa de Ucrania con gente tomando
el sol aprovechando que están lejos del frente. ¡Qué miseria, qué impotencia,
qué rendición! Unos súbditos agradeciendo el paréntesis concedido por los
cabecillas, haciendo patente que no pueden oponerse a su poder, que la
única globalización es la disparidad en todos los ámbitos.
Entrades
