La solitud en xarxa
Entre nosaltres, augmenten les persones que
viuen soles i se senten soles. Passen els dies sense parlar amb ningú, o
gairebé ningú. Amb una mica de sort, compten amb la filla o el fill, potser les
netes o els nets, però ja mantenen poques relacions d’amistat. S’han fet grans,
els amics i amigues, també, els costa sortir al carrer. Ara fa massa calor, ara
massa fred, ara plou, ara em fa mal el genoll.
Existeix el recurs del telèfon, fix o mòbil, però
cada vegada hi ha menys coses a explicar. Per sort, el televisor fa companyia.
Beneïda televisió, tan blasmada en ocasions. La gent solitària també podria
comptar amb les xarxes socials, si sabés com funcionen. Vet aquí el problema.
Què és això del Twitter, d’Instagram, del WhatsApp? Una soledat molt dura és la
de l’aïllament tecnològic. No poder participaren en les comunicacions virtuals,
romandre en un món antic, sigui perquè ningú t’ensenya a penetrar-hi, sigui
perquè t’hi resisteixes.
No es pot dir que les xarxes socials constitueixin
una companyonia perfecte, però si que són capaces d’alleujar la buidor entre
les quatre parets de la llar. Si el carro de la vida se’n va pel pedregar, tot
deixant enrere la joventut, seria desitjable que almenys es fornís de les noves
tecnologies per fer menys feixuc el camí final, per eliminar la solitud en
xarxa.
Entre nosotros, aumentan
las personas que viven solas y se sienten solas. Pasan sus días sin hablar con
nadie, o casi nadie. Con un poco de suerte, cuentan con la hija o el hijo,
quizás las nietas o los nietos, pero ya mantienen pocas relaciones de amistad.
Se han hecho mayores, los amigos y amigas, también, les cuesta salir a la
calle. Ahora hace demasiado calor, ahora demasiado frío, ahora llueve, ahora me
duele la rodilla.
Existe el recurso del
teléfono, fijo o móvil, pero cada vez hay menos cosas que explicar. Por suerte,
el televisor acompaña. Bendita televisión, tan reprobada en ocasiones. La gente
solitaria también podría contar con las redes sociales, si supiera cómo
funcionan. Hete aquí el problema. ¿Qué es eso del Twitter, de Instagram, del
WhatsApp? Una soledad muy dura es la del aislamiento tecnológico. No poder
participar en las comunicaciones virtuales, permanecer en un mundo antiguo, sea
porque nadie te enseña a penetrar en ellas, sea porque te resistes.
No cabe decir que las redes sociales
constituyan una compañía perfecta, pero son capaces de aliviar el vacío entre
las cuatro paredes del hogar. Si el carro de la vida se va por el pedregal,
dejando atrás la juventud, sería deseable que al menos se proveyere de las
nuevas tecnologías para hacer menos cansado el camino final, para eliminar la
soledad en red.
Entrades
