dissabte, 28 d’octubre del 2023

Israel se atreve con el secretario general de la ONU - Israel s’atreveix amb el secretari general de l’ONU

 

               Israel s’atreveix amb el secretari general de l’ONU 

Quina prepotència, la d’Israel. António Guterres diu una veritat com un temple, el proppassat dia 24, i l’ambaixador israelià demana la seva dimissió, ni més ni menys que la del secretari general de l’ONU. “Els palestins han estat sotmesos a 56 anys d’ocupació asfixiant”, van ser les paraules de Guterres, i això els va fer mal a les orelles. No era que l’home recolzés la recent barbàrie comesa per Hamàs, sinó que posava sobre la taula una dita ancestral, “tal faràs, tal trobaràs”.

Ja és massa temps, des de 1948, de guerres, colonització i discriminació. Massa temps de donar l’esquena als Acords d’Oslo de 1993, signats entre Arafat, per Palestina, Rabin per Israel, i Clinton pels EUA. Arafat va morir el 2004, Rabin va ser assassinat el 1995, i Clinton ha estat l’únic president nord-americà que ha tingut en compte els drets dels palestins.

L’horror actual, de matances i ostatges per part de Hamàs, d’aniquilació total del territori de Gaza i els seus habitants per part d’Israel, de l’alt preu que també paga la societat israeliana, humanament i econòmicament, aquest horror hauria de desembocar en la implantació i el reconeixent de dos Estats. Arribats al cim de la crueltat i la bogeria, des de d’alt i des de baix, des dels mandataris enfollits i des dels subordinats tractats com a titelles, s’ha de veure clar. O la sensatesa i la bondat, o la maldat perenne i sense fre. Pitjor sembla que ja no pot ser, per tant, salvar-se o la desesperació per sempre més.

              Israel se atreve con el secretario general de la ONU 

Qué prepotencia, la de Israel. António Guterres dice una verdad como un templo, el pasado día 24, y el embajador israelí pide su dimisión, ni más ni menos que la del secretario general de la ONU. "Los palestinos han sido sometidos a 56 años de ocupación asfixiante", fueron las palabras de Guterres, y esto les dolió sobremanera. No era que el hombre apoyara la reciente barbarie cometida por Hamás, sino que ponía sobre la mesa un dicho ancestral, "quien siembra vientos, recoge tempestades".

Ya es demasiado tiempo, desde 1948, de guerras, colonización y discriminación. Demasiado tiempo dando la espalda a los Acuerdos de Oslo de 1993, firmados entre Arafat, por Palestina, Rabin por Israel, y Clinton por los EE. UU. Arafat murió en 2004, Rabin fue asesinado en 1995, y Clinton ha sido el único presidente norteamericano que ha tenido en cuenta los derechos de los palestinos.

El horror actual, de matanzas y rehenes por parte de Hamás, de aniquilación total del territorio de Gaza y sus habitantes por parte de Israel, del alto precio que también paga la sociedad israelí, humana y económicamente, este horror debería desembocar en la implantación y el reconocimiento de dos Estados. Llegados al culmen de la crueldad y la locura, desde arriba y desde abajo, desde los mandatarios enloquecidos y desde los subordinados tratados como títeres, hay que verlo claro. O la sensatez y la bondad, o la maldad perenne y sin freno. Peor parece que ya no puede ser, por lo tanto, salvarse o la desesperación por siempre jamás.