Les plantes baixes ja no són botigues
En un edifici nou de pisos, amb ben bé 100
metres de perímetre, no hi ha cap espai reservat a botigues. Les plantes baixes
seran habitatges, venint a certificar que les botigues de barri estan
condemnades a mort. Que d’antuvi ja no es compti amb elles és encara més greu que
veure com els carrers s’omplen de persianes baixades que ja no es tornen a aixecar.
Jo, que compro de costum a les botigues
properes de què encara disposo, em pregunto on compra la majoria de gent, aquesta
que, com el peix que es mossega la cua, ha deixat d’anar a la botiga del costat
fins a no trobar-ne cap si alguna vegada ho torna a intentar.
Per què no valora la comoditat de fer quatre
passes i trobar el que busca, la satisfacció de parlar amb qui et despatxa una vegada i una
altra fins a fer coneixença, el goig de contemplar els carrers amb aparadors
que a les nits s’il·luminen? Em costa d’entendre.
On compren? Lluny, per internet, i per què aquesta opció?
A Barcelona, l’Ajuntament va invertir 17,5 milions
d’euros en l’adquisició de 35 locals buits per tal de fomentar-ne l’obertura i
revitalitzar el comerç veïnal. D’això fa dos anys, i el més calent està a l’aigüera.
No s’ha obert ni una sola botiga. Qui té diners per muntar un negoci no hi creu.
Així, els barris són cada dia més tristos, amb els baixos embrutats de grafits,
amb els veïns comprant no sé on. Unes eleccions estranyes.
En un edificio nuevo de
pisos, con casi 100 metros de perímetro, no hay ningún espacio reservado a
tiendas. Las plantas bajas serán viviendas, viniendo a certificar que las tiendas
de barrio están condenadas a muerte. Que de entrada ya no se cuente con ellas
es aún más grave que ver cómo las calles se llenan de persianas bajadas que ya
no se vuelven a levantar.
Yo, que compro de
costumbre en las tiendas cercanas de que todavía dispongo, me pregunto dónde
compra la mayoría de gente, esta que, como el pez que se muerde la cola, ha
dejado de ir a la tienda de al lado hasta ya no hallar ninguna si alguna vez lo
vuelve a intentar.
¿Por qué no valora la
comodidad de dar cuatro pasos y encontrar lo que busca, la satisfacción de
hablar con quién te despacha una y otra vez hasta entablar conocimiento, el
gozo de contemplar las calles con escaparates que por las noches se iluminan?
Me cuesta entenderlo. ¿Dónde compran? ¿Lejos, por internet, y por qué esta
opción?
En Barcelona, el
Ayuntamiento invirtió 17,5 millones de euros en la adquisición de 35 locales
vacíos con el fin de fomentar su apertura y revitalizar el comercio vecinal. De
esto hace dos años, y todo está por hacer. No se ha abierto ni una sola tienda.
Quien tiene dinero para montar un negocio no cree en ello. Así, los barrios son
cada día más tristes, con los bajos sucios de grafitis, con los vecinos
comprando no sé dónde. Unas elecciones extrañas.
Entrades
