divendres, 9 de febrer del 2024

La Iglesia contra la tauromaquia - L’Església contra la tauromàquia

 

                                 L’Església contra la tauromàquia 

La sensibilitat animalista està en alça, i el toreig és una pràctica cada vegada més rebutjada. Tanmateix, antigament també hi va haver persones i institucions que van clamar contra les corrides de toros, entre elles l’Església catòlica.  En queda constància al llibre de Beatriz Badorrey  titulat, Taurinismo/antitaurinismo: Un debate histórico.

En una data tan llunyana com el segle XVI, Tomás de Villanueva, arquebisbe de València, es va posicionar contra la tauromàquia, tal com ho va fer Francesc de Borja, jesuïta i després sant. Més endavant, personatges com Melchor Gaspar de Jovellanos  o el propi rei Carles III, segle XVIII, i Mariano José de Larra, segle XIX, es van oposar a l’espectacle del toreig. Motius morals, humanistes... Sensibilitat davant de la sang i el patiment, de ben segur, atès que en aquelles èpoques la ciència encara no havia certificat que els grans mamífers patien com els primats.

Per la banda de la jerarquia catòlica, el Papa Pius V, segle XVI, va dictar l’excomunió de tot aquell que practiqués les curses de braus, així com dels dirigents que ho permetessin. També és cert que molt sovint es feia cas omís de la prohibició i les seves conseqüències infernals, fins que un altre pontífex, Gregori XIII, va aixecar el veto al cap de pocs anys. La tradició i els interessos econòmics van sobrepassar l’espiritualitat i la compassió.

Fins al nostre segle XXI, quan ja ningú por al·legar que els toros no pateixen en ser assetjats, ferits amb banderilles i morts a punta d’espasa. Les corrides de toros tenen els dies comptats arreu del món, però mentrestant, molts braus continuen sent víctimes de la gent despietada.

                                 La Iglesia contra la tauromaquia 

La sensibilidad animalista está en alza, y el toreo es una práctica cada vez más rechazada. Sin embargo, antiguamente también hubo personas e instituciones que clamaron contra las corridas de toros, entre ellas la Iglesia católica.  Queda constancia de ello en el libro de Beatriz Badorrey titulado, Taurinismo/antitaurinismo: Un debate histórico

En una fecha tan lejana como el siglo XVI, Tomás de Villanueva, arzobispo de Valencia, se posicionó contra la tauromaquia, tal como lo hizo Francisco de Borja, jesuita y después santo. Más adelante, personajes como Melchor Gaspar de Jovellanos o el propio el rey Carlos III, siglo XVIII, y Mariano José de Larra, siglo XIX, se opusieron al espectáculo del toreo. Motivos morales, humanistas... Sensibilidad ante la sangre y el sufrimiento, a buen seguro, dado que en aquellas épocas la ciencia aún no había certificado que los grandes mamíferos sufrían como los primates.

Por el lado de la jerarquía católica, el Papa Pio V, siglo XVI, dictó la excomunión de todo aquel que practicara las corridas de toros, así como de los dirigentes que lo permitieran. También es cierto que muy a menudo se hacía caso omiso de la prohibición y sus consecuencias infernales, hasta que otro pontífice, Gregorio XIII, levantó el veto a los pocos años. La tradición y los intereses económicos sobrepasaron la espiritualidad y la compasión.

Hasta nuestro siglo XXI, cuando ya nadie puede alegar que los toros no sufren al ser asediados, heridos con banderillas y muertos a punta de espada. Las corridas de toros tienen los días contados en todo el mundo, pero mientras tanto, muchos toros continúan siendo víctimas de la gente despiadada.