Diferències ciutadanes entre gent rica i gent pobra
Prenem dades referides a Barcelona, però de
ben segur que són aplicables a qualsevol altra ciutat. A tot arreu hi ha barris
benestants i barris on reina la precarietat, essent interessant observar les
diferències entre els dos extrems.
Un recent informe de l’Ajuntament de Barcelona
aporta dades relatives a l’any 2021, donant fe de la distància que hi ha entre
els més rics, a Sarrià-Sant Gervasi, i els més necessitats, a Ciutat Meridiana.
Ni més ni menys que 32.850 euros de renda familiar per càpita, uns, front els
15.935 euros dels altres. Desigualtat flagrant que les prestacions socials intenten
llimar.
Una pregunta a fer-se seria: és molt més feliç,
per se, una gent que l’altra? Difícil
de respondre si considerem que la felicitat té molt a veure amb les
expectatives, les satisfaccions o les frustracions que cadascú experimenta. Sempre
i quan a Ciutat Meridiana els serveis essencials estiguin coberts, hi hagi
jardins per on passejar, es compti amb bons transports res fa pensar que per
força s’hagi de ser menys feliç que a l’altre extrem ciutadà. Perquè si els
rics volen moltes coses, valoren en excés els bens materials, tenen enveja del
qui te més, es maten a treballar per acumular cabals, doncs es possible que
siguin ben desgraciats.
Que els desnivells entre els éssers humans haurien
de ser mínims és una noble aspiració. Entretant, que cadascú llauri la seva
vida el millor que sàpiga amb allò que té a les seves mans.
Empleamos datos referidos
a Barcelona, pero a buen seguro que resultan aplicables a cualquier otra
ciudad. En todas partes existen barrios acomodados y barrios donde reina la
precariedad, siendo interesante observar las diferencias entre los dos
extremos.
Un reciente informe del
Ayuntamiento de Barcelona aporta datos relativos al año 2021, dando fe de la
distancia que hay entre los más ricos, en Sarrià-Sant Gervasi, y los más
necesitados, en Ciutat Meridiana. Ni más ni menos que 32.850 euros de renta
familiar per cápita, unos, frente a los 15.935 euros de los otros. Desigualdad
flagrante que las prestaciones sociales intentan limar.
Una pregunta a hacerse
sería: ¿es mucho más feliz, per se,
una gente que la otra? Difícil de responder si consideramos que la felicidad
tiene mucho que ver con las expectativas, las satisfacciones o las
frustraciones que cada cual experimenta. Siempre y cuando en Ciutat Meridiana
los servicios esenciales estén cubiertos, haya jardines por donde pasear, se
cuente con buenos transportes nada hace pensar que por fuerza se haya de ser
menos feliz que en el otro extremo ciudadano. Porque si los ricos quieren
muchas cosas, valoran en exceso los bienes materiales, tienen envidia del que
tiene más, se matan a trabajar para acumular caudales, pues es posible que más
bien sean desgraciados.
Que los desniveles entre
los seres humanos deberían ser mínimos es una noble aspiración. Entretanto, que
cada cual labre su vida lo mejor que sepa con lo que tiene en sus manos.
Entrades
