dijous, 17 de febrer del 2011

Els contraris a l’homeopatia (Más abajo, Los contrarios a la homeopatía)

Fa uns dies, vam poder veure a TV3 com uns joves aplegats a un carrer de Barcelona feien saber llur opinió en contra dels tractaments homeopàtics. Per demostrar que aquesta medicació no serveix per a res, cadascun es va empassar un munt de boles que tenien a les mans i que suposadament havien de servir contra l’insomni. “Ni tan sols un badall”, van proclamar.

Esclar que no. Amb això van demostrar la seva ignorància al respecte, ja que a l’homeopatia, són les dosis mínimes les que actuen. També van fer servir l’argument de que resulta cara, quan un tub amb boletes serveix per moltes setmanes i fins i tot, mesos. Per altra banda, es van basar en que amb les proves científiques comunes a la medicina al·lòpata no es demostra la seva eficàcia. I això també és molt comú al racionalisme cartesià; només es pot creure en allò que és científicament demostrable, tot i que ho tinguem davant dels ulls. A l’Edat Mitjana no en sabien de microbis, però hi eren.

I ja per acabar, per què aquestes campanyes redundants contra l’homeopatia? Qui no la vulgui utilitzar que no ho faci. És cosa dels laboratoris farmacèutics, com diria la germana Teresa Forcades?

Los contrarios a la Homeopatía

Días atrás pudimos ver en TV3 cómo unos jóvenes reunidos en una calle de Barcelona nos hacían saber su opinión en contrra de los tratamientos homeopàticos. Para demostrar que esta medicina no sirve para nada, cada uno de ellos se tragó un montón de bolas que tenían en la mano y que supuestamente debían servir contra el insomnio. “Ni siquiera un bostezo”, proclamaron.

Naturalmente que no. Eso demostró su ignorancia al respecto, ya que en la homeopatía son las dosis pequeñas las que actúan. También usaron el argumento de que resulta cara, cuando un tubo de bolitas sirve para muchas semanas, incluso meses. Por lo demás, se basaron en que con las pruebas científicas comunes a la medicina alópata no se demuestra su eficacia. Y eso también és común al racionalismo cartesiano; sólo se puede creer en aquello que es científicamente demostrable, aunque lo tengamos delante de los ojos. En la Edad Media no se sabía de microbios, pero allí estaban.

Y para terminar, ¿por qué estas campañas redundantes contra la homeopatía? Quién no quiera utilizarla que no lo haga. ¿Es cosa de los laboratorios farmacéuticos, como diría la hermana Teresa Forcades?

dijous, 1 de gener del 2009

Inici del bloc

EULÀLIA SOLÉ

Nascuda a Barcelona, és sociòloga i escriptora, emprant indistintament el català i el castellà.

PUBLICACIONS DESTACADES

Món del treball. Dos estudis: Ocio y valores culturales de los trabajadores de la Siemens de Cornellá (1986), i Qui són, què fan i què volen els afiliats a CC.OO. del Baix Llobregat (1993).

Àmbit de l’empresa automobilística. Dos llibres sobre una companyia emblemàtica dintre de l’Estat espanyol com és la SEAT. L’any 1994 va aparèixer SEAT, de 1950 a 1993, ed. Llibres de l’Índex, i l’any 2001, Seat 600. Un coche de leyenda, Edicions Benzina.

Temes socials. L’any 1996 es va apropar al món del consum de drogues publicant El peso de la droga, ed. Flor del Viento, i l’any 2003 va explicar Qué es el Comercio Justo, RBA libros.

Novel·la. Editada l’any 2003, porta per títol, El adiós de Ana, ed. Meteora.

Narrativa. Editada l’any 2008, porta per títol, Quatre Fets Singulars, ed. Meteora

Articles als diaris. Des de l’any 1985 col·labora a la premsa diària amb articles d’opinió. Ha publicat a El Periódico, al Diari de Barcelona i a l’Avui, i actualment ho fa de forma habitual a La Vanguardia.

Premis. L’any 2001 li va ser atorgat el Premi d’assaig de la revista El Ciervo per l’article, Dinero i diversión, i el 2004 va quedar finalista en el XV Premio Ana María Matatute de Narrativa amb el conte, El hoyo, Ed. Torremozas.

dimecres, 11 de juny del 2003

Qué es EL COMERCIO JUSTO

Qué es EL COMERCIO JUSTO.
Sus objetivos y principios. Las prácticas abusivas de algunas multinacionales. Dónde pueden comprarse productos solidarios.