divendres, 12 de febrer del 2016

                                  Un antic funcionari

S’anomenava mostassà i era un funcionari municipal propi de la corona catalano-aragonesa. Vetllava per la qualitat dels aliments i contrastava oficialment els  pesos i mesures. Jaume I el va instaurà a València el segle XIII i més tard, al XIV, Pere el Cerimoniós el va estendre a Barcelona, mentre que Jaume III el va implantar a Mallorca. El càrrec tenia una durada anual, i el funcionari era triat a Catalunya pel batlle general entre una terna que li presentaven els consellers.
Vigilava als mercats la venda de l’oli, el pa, el vi, etc, i sancionava els que cometien infraccions en la qualitat o les mesures. A partir del segle XV, aquesta figura es va desplegar a gairebé arreu del Principat, fins que el decret de Nova Planta hi va posar fi.
Era una figura administrativa útil, sorgida d’una elecció força democràtica i amb un mandat prou curt per evitar corrupteles incrustades. Però a Felip V li molestava, com la resta del règim constitucional català. La persistència dels mostassàs  hagués estat símbol de ben actuar, d’honestedat, de netedat democràtica. Llàstima.

Un antiguo funcionario

Llevaba por nombre mostassà y era un funcionario municipal propio de la corona catalano-aragonesa. Velaba por la calidad de los alimentos y contrastaba oficialmente los pesos y medidas. Jaime I lo instauró en Valencia en el siglo XIII y más tarde, en el XIV, Pere el Ceremonioso  lo extendió a Barcelona, mientras que Jaime III lo implantó en Mallorca. El cargo tenía una duración anual, y el funcionario era elegido en Catalunya por el alcalde general entre una terna que le presentaban los consellers.
Vigilaba en los mercados la venta del aceite, el pan, el vino, etc, y sancionaba a los que cometían infracciones en la calidad o en las medidas. A partir del siglo XV, este cargo se desplegó por casi todo el Principado, hasta que el decreto de Nueva Planta le puso fin.

Era una figura administrativa útil, surgida de una elección asaz democrática y con un mandato suficientemente corto para evitar corruptelas incrustadas. Pero a Felipe V le molestaba, como el resto del régimen constitucional catalán. La persistencia de los mostassàs hubiera sido símbolo de buen hacer, de honestidad, de higiene democrática. Lástima.