diumenge, 17 d’abril del 2016

                   Música, decibels i poca lògica

                Sembla que a Vilanova i la Geltrú tenen un problema ben il·lògic amb la música. Es diu que s’hauran de suspendre els Festivals perquè l’Ajuntament n’ha prohibit un degut a una denúncia per excés de decibels en actuacions anteriors. En conseqüència, l’Associació de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC) es declara reprimida i convoca una manifestació de protesta al municipi mariner. És com si no s’haguessin llegit bé els termes. No es penalitzen la música i la festa sinó el soroll. Vegeu si es fàcil: s’actua amb el volum de la música que és adequat. Els assistents en gaudeixen igual, o encara millor, i el veïnat no pateix desagradables efectes marginals.
                La obsessió per fer molt soroll ve a denotar una manca de confiança en la qualitat dels artistes. Les veus i els instruments s’emmascaren amb un volum de so que no permet comprovar si ho fan bé o malament. Es tracta d’això o tal vegada d’eixordar la gent, joves i grans, en favor del negoci dels audiòfons?
                Que la lògica s’imposi, que l’ARC l’apliqui no sols a Vilanova i la Geltrú sinó arreu, de forma que la música, les veus i el ball s’imposin sobre un soroll tan innecessari com nociu, i que la ciutadania frueixi.   
                  
Música, decibelios y poca lógica

                Se observa que en Vilanova i la Geltrú tienen un problema verdaderamente ilógico con la música. Se dice que tendrán que suspender los Festivales porque el Ayuntamiento ha prohibido uno debido a una denuncia por exceso de decibelios en actuaciones anteriores. En consecuencia, la Asociación de Representantes, Promotores y Mánagers de Catalunya (ARC) se declara reprimida y convoca una manifestación de protesta en el municipio marinero. Tal parece que no se han leído bien los términos. No se penalizan la música y la fiesta sino el ruido. Veamos qué fácil es. Basta con actuar con el volumen de la música adecuado. Los asistentes disfrutan lo mismo, o todavía más, y el vecindario no sufre desagradables efectos marginales.
                La obsesión por hacer mucho ruido viene a denotar una falta de confianza en la calidad de los artistas. Las voces y los instrumentos se enmascaran con un volumen de sonido que no permite comprobar si lo hacen bien o mal. ¿Se trata de eso o tal vez de ensordecer a la gente, jóvenes y mayores, en favor del negocio de los audífonos?

 Que la lógica se imponga, que el ARC lo aplique no solo en Vilanova i la Geltrú sino en todas partes, de forma que la música, las voces y el baile se impongan sobre un ruido tan innecesario como nocivo, y que la ciudadanía se divierta.