diumenge, 31 de juliol del 2016

                                                               Violència a la ment
               
No és solament l’horror del terrorisme internacional, també són las matances perpetrades per gent del costat no sospitosa,  gent que de sobte prem el gallet i mata, o ho fa a ganivetades. Ressentits amants de la violència, o simplement això últim. Envoltats d’imatges violentes, de videojocs on cal matar com més millor, alguns analistes addueixen que no són missatges perniciosos sinó que permeten que l’agressivitat que algú covi s’esbandeixi virtualment. D’altres no ho veuen així, tot considerant que la violència instal·lada com a model és fàcil que condueixi a exercir-la.
Dies enrere, Jaume Collell escrivia a La Vanguardia sobre la mítica sèrie protagonitzada per Angela Lansbury  S’ha escrit un crim, estrenada el 1984 i el darrer episodi de la qual es va gravar l’any 1996. Remarcava Collell que eren “uns episodis on mai no es veia sang ni violència, una cosa que avui seria impensable”. Aquesta última constatació em va colpir. És cert, avui dia cal farcir sèries, pel·lícules i jocs de violència explícita.
¿No existien abans, abans de que la ferotge agressivitat s’instal·lés als mitjans d’entreteniment, tants atacs mortals entre la població civil? Un primer impacte esgarrifós va provenir de la matança a l’Institut Columbine dels Estats Units, on 12 escolars i un professor van ser assassinats per dos alumnes.  Era al 1999, tres anys després que la Jessica Fletcher deixés de desemmascarar crims amb tota la seva bonhomia.

Violencia en la mente

No es solamente el horror del terrorismo internacional, también son las matanzas perpetradas por gente de al lado no sospechosa, gente que de repente aprieta el gatillo y mata, o lo hace a cuchilladas. Resentidos amantes de la violencia, o simplemente eso último. Rodeados de imágenes violentas, de videojuegos donde hay que matar cuanto más mejor, algunos analistas aducen que no son mensajes perniciosos sino que permiten que la agresividad que alguien esté incubando se despeje virtualmente. Otros no lo ven así,  considerando que la violencia instalada como modelo es muy fácil que conduzca a ejercerla.
Hace pocos días, Jaume Collell escribía en La Vanguardia sobre la mítica serie protagonizada por Angela Lansbury Se ha escrito un crimen, estrenada en 1984 y cuyo último episodio se grabó el año 1996. Señalaba Collell que eran “unos episodios donde nunca se veía sangre ni violencia, una cosa que hoy sería impensable.” Esta última constatación me sobrecogió. Es cierto, ahora hay que henchir series, películas y juegos de violencia explícita.

¿No existían antes, antes de que la feroz agresividad se instalara en los medios de entretenimiento, tantos ataques mortales entre la población civil? Un primer impacto escalofriante provino de la matanza en el Instituto Columbine de los Estats Units, donde 12 escolares y un profesor fueron asesinados por dos alumnos.  Era en 1999, tres años después de que Jessica Fletcher dejara de desenmascarar crímenes con toda su afabilidad.