dissabte, 29 d’octubre del 2016

La sociedad no es global - La societat no és global

                        La societat no és global
               
Què se n’ha fet d’aquella bonica nena afganesa d’ulls verds que va fotografiar Steve McCurry l’any 1985 i va ocupar la portada del National Geographic? Ens ho havíem preguntat alguna vegada? No, segurament mai. Flor d’un dia, i només perquè tenia una mirada preciosa.
Però ara ja ho sabem, passats 36 anys, perquè ho han publicat els diaris. És una dona madura que sembla més gran de l’edat que té, vestida amb xador, la cara trista i els ulls apagats. Viu en un camp de refugiats al Pakistan, és mare de tres filles y ha estat detinguda per les autoritats acusada d’haver subornat uns funcionaris per tal d’obtenir documents d’identitat per a ella i la seva família. Dècades vivint com a refugiada y sense papers, pendent d’un judici que li pot comportar l’expulsió del país o fins a catorze anys de presó, el mateix a que s’exposaria el seu marit si no hagués aconseguit fugir.
Després d’engrandir la fama del fotògraf i de la revista anys enrere, a qui li ha interessat la seva història? Ni al retratista, ni als editors, i encara menys als lectors ens ha amoïnat el seu destí. No va ser fins a l’any 2002 que McCurry la va cercar, la va trobar entre d’altres refugiats i va fer un documental explicant la seva situació. Que no va canviar, com acabem de constatar. McCurry demana ara des del diari La Repubblica el seu alliberament. ¿El seu? ¿I la família? Entre tant de drama, la comprovació de que la globalització és mentida. Quan el fotògraf la va retrobar, l’any 2002, ella no sabia que la seva cara havia sortit en una portada i havia sigut admirada per mig món.

La sociedad no es global

¿Por dónde anda aquella linda niña afgana de ojos verdes que fotografió Steve McCurry en 1985 y ocupó la portada del National Geographic? ¿Nos lo hemos preguntado alguna vez? No, seguramente nunca. Flor de un día, y sólo porque tenía una mirada preciosa.
Pero ahora ya lo sabemos, pasados 36 años, porque lo han publicado los diarios. Es una mujer madura que parece mayor de la edad que tiene, vestida con chador, la cara triste y los ojos apagados. Vive en un campo de refugiados en Pakistán, es madre de tres hijas y ha sido detenida por las autoridades acusada de haber sobornado a unos funcionarios a fin de obtener documentos de identidad para ella y su familia. Décadas viviendo como refugiada y sin papeles, pendiente de un juicio que le puede comportar la expulsión del país o hasta catorce años de cárcel, lo mismo a que se expondría su marido si no hubiera conseguido huir.

¿Después de acrecentar la fama del fotógrafo y de la revista años atrás, a quien le ha interesado su historia? Ni al retratista, ni a los editores, y todavía menos a los lectores nos ha preocupado su destino. No fue hasta el año 2002 que McCurry la buscó, la encontró entre otros refugiados y realizó un documental contando su situación. Que no cambió, como acabamos de constatar. McCurry pide ahora desde el diario La Repubblica su liberación. ¿La suya? ¿Y la familia? Entre tanto drama, la comprobación de que la globalización es mentira. Cuando el fotógrafo la reencontró, en el año 2002, ella no sabía que su cara había salido en una portada y había sido admirada por medio mundo.