dissabte, 17 de desembre del 2016

¿Quién teme a las redes sociales? - Qui té por de les xarxes socials?

                    Qui té por de les xarxes socials?

Ningú. A l’obra de teatre d’Edward Albee tampoc ningú no té por de Virgina Woolf. Tot plegat només és un dir. Nogensmenys, de tant en tant passen coses alarmants. Pel que sembla, a les eleccions presidencials dels Estats Units hi va haver interferències de hackers  russos en correus electrònics que van decantat el triomf pel cantó de Donald Trump. Es denuncia sovint l’ús de les xarxes socials per manipular l’opinió pública en qualsevol tema, la publicació de notícies falses, de mentides difamatòries. La pròpia Alemanya tem que la cibernètica interfereixi en els seus propers comicis.
El cert és que l’alemanya Oficina Federal per a la Protecció de la Constitució ja ha descobert a internet intents de desacreditar partits i polítics.  Una tàctica de la desinformació de la qual en va parlar Angela Merkel al Bundestag. “Hem d’afrontar aquest fenomen, i si és necessari, regular-lo”, va dir. Fenomen greu quan ateny als governants i a les conseqüències sobre el governats, però també perillós per als assumptes particulars. Les falsedats, les exageracions, la violació de la intimitat poden fer molt mal.
Per això està bé que els governs es proposin legislar respecte d’aquest tema, i també ho està que xarxes socials com ara Facebook i d’altres es vagin comprometent a vigilar què publiquen i a esborrar el que sigui tòxic. Amb tot, potser encara seria millor que fossin els mateixos usuaris els que vigilessin, esbrinessin què és veritat o mentida, es preocupessin de trobar les fonts, sabessin què han de captar i què han de rebutjar. Seria fantàstic que la societat civil no hagués de ser protegida como una criatura sense enteniment.

   ¿Quién teme a las redes sociales?

Nadie. En la obra de teatro de Edward Albee tampoco nadie teme a Virgina Woolf. Solo es un decir. No obstante, de vez en cuando ocurren cosas alarmantes. Al parecer, en  las elecciones presidenciales de Estados Unidos hubo interferencias de hackers rusos en correos electrónicos que decantaron el triunfo hacia el lado de Donald Trump. A menudo se denuncia el uso de las redes sociales para manipular la opinión pública en cualquier tema, la publicación de noticias falsas, de mentiras difamatorias. La propia Alemania teme que la cibernética interfiera en sus próximos comicios.
Lo cierto es que la alemana Oficina Federal para la Protección de la Constitución ya ha descubierto en internet intentos de desacreditar a partidos y políticos. Una táctica de desinformación de la que habló Angela Merkel en el Bundestag. “Tenemos que afrontar este fenómeno, y si es necesario, regularlo,” dijo. Fenómeno grave cuando atañe a los gobernantes y a las consecuencias sobre el gobernados, pero también peligroso para los asuntos particulares. Las falsedades, las exageraciones, la violación de la intimidad pueden hacer mucho daño.

Por eso está bien que los gobiernos se propongan legislar respecto de este tema, y también lo está que redes sociales como Facebook y otras se vayan comprometiendo a vigilar qué publican y a borrar lo que sea tóxico. Sin embargo, quizás aún sería mejor que fueran los propios usuarios los que vigilaran, averiguaran qué es verdad o mentira, se preocuparan de encontrar las fuentes, supieran qué han de captar y qué han de rechazar. Sería fantástico que la sociedad civil no tuviera que ser protegida como una criatura sin seso.