Robots. Amics o enemics
Als Estats Units, a Seattle, la multinacional Amazon,
emperadriu de las vendes per Internet, ha obert una botiga no virtual que ja no
necessita caixers ni caixeres. Els clients van agafant els productes de les
prestatgeries, el preu queda registrat al telèfon mòbil, es va omplint el
carretó, tot es va sumant al compte final i després es pagarà a càrrec de la
targeta bancària. Del carretó del supermercat al propi i cap el carrer. Ni
cues, ni tracte personal, ni simpaties o antipaties. Més clar i ràpid,
impossible.
La telemàtica és una mena de robot, impalpable
però que fa un paper semblant. Treballa, substitueix persones, no crea problemes
als empresaris. La robòtica, que està creixent exponencialment, determina el
present i el futur del sistema socioeconòmic. Menys empleats, més població
activa sense feina configurant un atur endèmic, més subsidis socials fins allà
on arribin. Absència de conflictes
laborals a les empreses. Ni sindicats, ni convenis, ni negociacions salarials.
Això que se’n diu un nou món. No és un eufemisme, és una certesa, y caldrà pensar
sobre la nova manera de viure, de relacionar-se poderosos y subalterns, més
exactament, innecessaris.
Amb tot, els poderosos encara no estaran del tot
satisfets, atès que l’ésser humà és insaciable. I aquí un homenatge a la
vinyeta publicada per JL Martín l’agost d’aquest any. Es veuen uns empresaris
davant d’un robot i un d’ells diu: “Està bé que els robots substitueixin la mà d’obra,
però seria ideal que, a més, consumissin i els agradés el futbol”. Genial!...
Robots.
Amigos o enemigos
En los Estados
Unidos, en Seattle, la multinacional Amazon, emperatriz de las ventas por
Internet, ha abierto una tienda no virtual que ya no necesita cajeros ni
cajeras. Los clientes van cogiendo los productos de las estanterías, el precio
queda registrado en el teléfono móvil, se va llenando el carro, todo se va
sumando a la cuenta final y después se pagará a cargo de la tarjeta bancaria.
Del carro del supermercado al propio y hacia la calle. Ni colas, ni trato
personal, ni simpatías o antipatías. Más claro y rápido, imposible.
La telemática es
una especie de robot, impalpable pero que hace un papel similar. Trabaja,
sustituye personas, no crea problemas a los empresarios. La robótica, que está
creciendo exponencialmente, determina el presente y el futuro del sistema
socioeconómico. Menos empleados, más población activa sin trabajo configurando
un paro endémico, más subsidios sociales hasta allí donde lleguen. Ausencia de conflictos laborales en las
empresas. Ni sindicatos, ni convenios, ni negociaciones salariales. Esto que se
llama un nuevo mundo. No es un eufemismo, es una certeza, y convendrá
pensar sobre la nueva manera vivir, de relacionarse poderosos
y subalternos, más exactamente, innecesarios.
No obstante, los
poderosos todavía no estarán totalmente satisfechos, ya que el ser humano es
insaciable. Y aquí un homenaje a la viñeta publicada por JL Martín en
agosto de este año. Se ven unos empresarios delante de un robot y uno de ellos
dice: “Está bien que los robots sustituyan la mano de obra, pero sería ideal
que, además, consumieran y les gustara el fútbol”. ¡Genial!...