divendres, 20 de juliol de 2018

Osos, rebaños y personas - Óssos, ramats i persones


                                               
Óssos, ramats i persones

Gairebé segur que l’ós Goiat serà expulsat de la Val d’Aran per mal comportament. Ja ha endrapat diverses ovelles, i això se li retreu malgrat tractar-se del seu instint natural. Tot i que els óssos són omnívors, que  potser es pot pretendre que un animal tan gran subsisteixi amb només fruits, arrels, insectes o petits vertebrats, sense procurar-se de tant en tant un bon tros de carn?
Els ramaders el volen fora i els ecologistes posen el crit al cel. L’Administració comença a activar la proscripció mentre que els activistes han emprès una campanya per recollir firmes en contra. Asseveren aquests que, transcorreguts vint anys de la reintroducció dels óssos al Pirineu queda demostrat que la convivència entre ells i els humans és possible. En efecte, no s’han menjat cap home, dona, nen o nena, s’han limitat a minvar ramats. Fora d’això, sembla que els ramaders perjudicats reben indemnitzacions.
La situació doncs, hauria de ser sostenible i tendir a l’equilibri. Tot i això, no succeeix pas així. Les entitats ecologistes retreuen als ramaders que no actuïn amb precaució agrupant millor els ramats, i aquests al·leguen que ja estan farts de mamífers carnívors que consideren intrusos.
Oscil·lant entre la ignorància i la imparcialitat, sorgeixen com a mínim dos interrogants. Per què ha estat necessari reintroduir l’ós al Pirineu? Tal vegada seria més eficaç dedicar-se a preservar la seva existència en hàbitats preexistents. Quant costen la reintroducció, el manteniment i les compensacions als ramaders perjudicats?

Osos, rebaños y personas

Casi seguro que el oso Goiat va a ser expulsado de la Val d’Aran por mal comportamiento. Ya se ha zampado varias ovejas, y eso se le reprocha pese a tratarse de su instinto natural. Aunque los osos son omnívoros, ¿acaso puede pretenderse que un animal tan grande subsista con solo frutos, raíces, insectos o pequeños vertebrados, sin hacerse de cuando en cuando con un buen pedazo de carne?
Los ganaderos lo quieren fuera y los ecologistas ponen el grito en el cielo. La Administración empieza a activar el destierro mientras que los activistas han emprendido una campaña para recoger firmas en contra. Sostienen estos que, transcurridos veinte años de la reintroducción de los osos en el Pirineo queda demostrado que la convivencia entre ellos y los humanos es posible. En efecto, no se han comido a ningún hombre, mujer, niño o niña, se han limitado a mermar rebaños. Por lo demás, parece que los ganaderos perjudicados reciben indemnizaciones.
La situación debería, pues, ser sostenible y tender al equilibrio. Sin embargo, no sucede así. Las entidades ecologistas reprochan a los ganaderos que no actúen con precaución agrupando mejor los rebaños, y estos alegan que ya están hartos de mamíferos carnívoros que consideran intrusos.
Oscilando entre la ignorancia y la imparcialidad, caben como mínimo dos interrogantes. ¿Por qué ha sido necesario reintroducir el oso en el Pirineo? Quizás sería más eficaz dedicarse a preservar su existencia en hábitats preexistentes. ¿Cuánto cuestan la reintroducción, el mantenimiento y las compensaciones a los ganaderos perjudicados?