Óssos, ramats i persones
Gairebé segur que
l’ós Goiat serà expulsat de la Val d’Aran per mal comportament. Ja ha
endrapat diverses ovelles, i això se li retreu malgrat tractar-se del seu
instint natural. Tot i que els óssos són omnívors, que potser es pot pretendre que un animal tan gran
subsisteixi amb només fruits, arrels, insectes o petits vertebrats, sense procurar-se de
tant en tant un bon tros de carn?
Els ramaders el
volen fora i els ecologistes posen el crit al cel. L’Administració comença
a activar la proscripció mentre que els activistes han emprès una campanya per
recollir firmes en contra. Asseveren aquests que, transcorreguts vint anys de
la reintroducció dels óssos al Pirineu queda demostrat que la convivència
entre ells i els humans és possible. En efecte, no s’han menjat cap home, dona,
nen o nena, s’han limitat a minvar ramats. Fora d’això, sembla que els ramaders
perjudicats reben indemnitzacions.
La situació doncs, hauria
de ser sostenible i tendir a l’equilibri. Tot i això, no succeeix pas així. Les
entitats ecologistes retreuen als ramaders que no actuïn amb precaució agrupant
millor els ramats, i aquests al·leguen que ja estan farts de mamífers carnívors
que consideren intrusos.
Oscil·lant entre la
ignorància i la imparcialitat, sorgeixen com a mínim dos interrogants. Per què
ha estat necessari reintroduir l’ós al Pirineu? Tal vegada seria més eficaç
dedicar-se a preservar la seva existència en hàbitats preexistents. Quant
costen la reintroducció, el manteniment i les compensacions als ramaders
perjudicats?
Osos, rebaños y
personas
Casi seguro
que el oso Goiat va a ser expulsado de la Val d’Aran por mal comportamiento. Ya
se ha zampado varias ovejas, y eso se le reprocha pese a tratarse de su
instinto natural. Aunque los osos son omnívoros, ¿acaso puede pretenderse que
un animal tan grande subsista con solo frutos, raíces, insectos o pequeños
vertebrados, sin hacerse de cuando en cuando con un buen pedazo de carne?
Los ganaderos
lo quieren fuera y los ecologistas ponen el grito en el cielo. La Administración
empieza a activar el destierro mientras que los activistas han emprendido una
campaña para recoger firmas en contra. Sostienen estos que, transcurridos veinte
años de la reintroducción de los osos en el Pirineo queda demostrado que la
convivencia entre ellos y los humanos es posible. En efecto, no se han comido a
ningún hombre, mujer, niño o niña, se han limitado a mermar rebaños. Por lo demás,
parece que los ganaderos perjudicados reciben indemnizaciones.
La situación
debería, pues, ser sostenible y tender al equilibrio. Sin embargo, no sucede así.
Las entidades ecologistas reprochan a los ganaderos que no actúen con precaución
agrupando mejor los rebaños, y estos alegan que ya están hartos de mamíferos carnívoros
que consideran intrusos.
Oscilando
entre la ignorancia y la imparcialidad, caben como mínimo dos interrogantes. ¿Por
qué ha sido necesario reintroducir el oso en el Pirineo? Quizás sería más
eficaz dedicarse a preservar su existencia en hábitats preexistentes. ¿Cuánto
cuestan la reintroducción, el mantenimiento y las compensaciones a los
ganaderos perjudicados?
Entrades
