divendres, 22 de març del 2019

Radovan Karadzic morirá en prisión - Radovan Karadzic morirà a la presó


         Radovan Karadzic morirà a la presó

A cadena perpètua ha estat sentenciat Radovan Karadzinc, líder serbi de Bòsnia entre el 1992 i el 1995.  Havia estat condemnat a 40 anys de reclusió el 2016, i l’apel·lació que va presentar li ha sortit malament, tot i que només relativament, ja que, als seus 73 anys d’edat, tant li fa. Igual que als morts durant la guerra dels Balcans, per als quals és obvi que no valen ni apel·lacions ni resurrecció. Paper mullat, per exemple, per als milers de bosnians musulmans víctimes del conegut com a genocidi de Srebrenica. Refresquem la memòria.
Després de dos anys de setge, les tropes serbo-bosnianes van emprendre la invasió l’11 de juliol del 1995, la qual cosa va provocar que milers de persones cerquessin refugi al campament de les forces de pau de l’ONU. Si bé uns 5.000 bosnians van aconseguir entrar a la base, no van trigar a ser expulsats. Els dies següents es van transformar en jornades de matances. Joves, ancians, adolescents, nens, dones van ser assassinats perseguint una neteja ètnica exhaustiva que va sumar milers de morts, sepultats en fosses comunes.  
Anys després, els màxims responsables serien jutjats i condemnat pel Tribunal Penal Internacional per a l’ex-Iugoslàvia (TPII). El general Radislav Krstić, a 35 anys de presó el 2004;  el comandant Ratko Mladic, a cadena perpètua el 2017, i ara, finalment, Radovan Karadzinc també a la pena màxima.
Al nostre llibre, ¿Un mundo mejor? Balance moral desde la Guerra Fría hasta hoy, Norbert Bilbeny i jo mateixa plantegem, ¿què ha succeït amb els cascos blaus que van llençar al carrer els qui van intentar refugiar-se a la seva base? El cert és que, entre al·legacions de que no disposaven de prou mitjans ni tan sols per defensar-se ells, i comptant a més amb la immunitat de què gaudeixen les forces de l’ONU, no se’ls han exigit responsabilitats. En l’esfera pública és així; en l’esfera particular, cadascú respondrà a la seva consciència.

                   Radovan Karadzic morirá en prisión

A cadena perpetua ha sido sentenciado Radovan Karadzinc, líder serbio de Bosnia entre 1992 y 1995.  Había sido condenado a 40 años de reclusión en 2016, y la apelación que presentó le ha salido mal, aunque solo relativamente, ya que, a sus 73 años de edad, lo mismo le da. Igual que a los muertos durante la guerra de los Balcanes, para los cuales es obvio que no valen ni apelaciones ni resurrección. Papel mojado, por ejemplo, para los miles de bosnios musulmanes víctimas del conocido como genocidio de Srebrenica. Refresquemos la memoria.
Tras dos años de asedio, las tropas serbobosnias emprendieron la invasión el 11 de julio de 1995, lo cual provocó que millares de personas corrieran a refugiarse en el campamento de las fuerzas de paz de la ONU. Si bien unos 5.000 bosnios lograron entrar en la base, no tardaron en ser expulsados. Los días siguientes se transformaron en jornadas de matanzas. Jóvenes, ancianos, adolescentes, niños, mujeres fueron asesinados persiguiendo una limpieza étnica exhaustiva que sumó millares de muertos, sepultados en fosas comunes.   
Años después, los máximos responsables serían juzgados y condenados por el Tribunal Penal Internacional para la ex Yugoslavia (TPIY). El general Radislav Krstić, a 35 años de prisión en 2004;  el comandante Ratko Mladic, a cadena perpetua en 2017, y ahora, finalmente, Radovan Karadzinc también a la pena máxima.
En nuestro libro, ¿Un mundo mejor? Balance moral desde la Guerra Fría hasta hoy, Norbert Bilbeny y yo misma planteamos, ¿qué ha sucedido con los cascos azules que echaron a la calle a quienes intentaron refugiarse en su base? Lo cierto es que, entre alegaciones de que no disponían de medios suficientes ni siquiera para defenderse ellos, y contando además con la inmunidad de que gozan las fuerzas de la ONU, no se les han exigido responsabilidades. En la esfera pública es así; en la esfera particular, cada cual responderá a su conciencia.