divendres, 29 de març del 2019

Su mujer, pero no su hombre - La seva dona, però no el seu home


     La seva dona, però no el seu home

Hi ha vocables que s’apliquen concernent al sexe masculí i no al femení, i viceversa.  N’hi ha que desapareixen i d’altres que s’estableixen. D’un temps ençà, s’ha convertit en hegemònic l’ús de “la seva dona” per designar la cònjuge d’un home. En canvi, no s’utilitza el terme “el seu home” per fer el mateix amb el d’una dona. Pel que sembla, sonaria malament anomenar “el seu home” a l’espòs de Teresa May o Angela Merkel, i per això deixa de fer-se, mentre que a les esposes de Donald Trump o Pedro Sánchez se les denomina amb tota normalitat “la seva dona”. Per a algunes orelles sona a grolleria, potser per a d’altres no, però sigui com sigui, la distinció instaurada es fa palesa.
Han estat desterrades denominacions com esposa o consort, o senzillament, parella o companya si no existeix el matrimoni. Exclusió molt considerable relativa a l’idioma català, el qual compta amb tantes denominacions a fer servir com, a més a més d’esposa, cònjuge o consort, les de muller o fins i tot, senyora. Sí, era freqüent parlar de “la senyora de”.
Actualment tot es limita a “la seva dona”. Per contra, ells continuen essent el marit, l’espòs, el company, expressions força més respectuoses. Simples minúcies? Doncs no, atès que el nom també fa la cosa.                     

Su mujer, pero no su hombre

Hay vocablos que se aplican concerniendo al sexo masculino y no al femenino, y viceversa. Los hay que desaparecen y otros que se establecen. De un tiempo a esta parte, se ha convertido en hegemónico el uso de “su mujer” para designar a la cónyuge de un hombre. En cambio, no se utiliza el término “su hombre” para hacer lo propio con el de una mujer. Al parecer, sonaría mal llamar “su hombre” al esposo de Teresa May o Angela Merkel, y por eso deja de hacerse, mientras que a las esposas de Donald Trump o Pedro Sánchez se las denomina con toda normalidad “su mujer”. Para algunos oídos suena a ordinariez, quizás para otros no, pero sea como sea, la distinción instaurada se hace evidente.
Han sido desterradas denominaciones como esposa o consorte, o sencillamente, pareja o compañera si no existe el matrimonio. Exclusión todavía más considerable si observamos el idioma catalán, el cual cuenta con tantas denominaciones a emplear como, además de esposa, cònjuge o consort, las de muller o incluso senyora. Sí, era frecuente hablar de “la senyora de”.
Actualmente todo se limita a ”su mujer” o “la seva dona”. Por el contrario, ellos continúan siendo el marido, el esposo, el compañero, expresiones bastante más respetuosas. ¿Simples minucias? Pues no, ya que el nombre también hace a la cosa.