Lloança de l’esperança
Cal llançar un crit d’esperança enmig de tantes dificultats en què ens
trobem, tots. Uns amb més contrarietats que d’altres, els aclaparats per problemes
econòmics, per motius de salut, per la pèrdua d’algun ésser estimat. ¿És grotesc
aferrar-se a l’esperança quan estem patint una pandèmia duradora com aquesta de
la Covid-19? Ho sigui o no, de fet constitueix l’únic bàlsam.
No obstant això, l’esperança requereix uns fonaments, perquè en cas contrari
esdevé endebades, pot resultar fins i tot més perniciosa que el descoratjament.
En la situació actual de contagis, restriccions
a la llibertat individual, aïllament social, en què és possible basar l’esperança?
En primer terme apareixen les vacunes anunciades, una solució palpable, de caire material, però mentre no
arriben potser que ens revestim de quelcom personal, voluntariós, elegit.
Podem llançar la tovallola, deixar-nos endur pel desànim, enfonsar-nos
en la impotència o fer front a la por amb la fortalesa, al cansament amb l’esforç
i tirar endavant. El cert és que, mentre moguem cos i esperit no incubarem la
desesperança, mentre tinguem pensaments positius relegarem els destructius,
mentre somriguem trobarem la vida més bella.
Hay que lanzar un grito de esperanza en medio de
tantas dificultades en que nos encontramos, todos. Unos con más contrariedades
que otros, los agobiados por problemas económicos, por motivos de salud,
por la pérdida de algún ser querido. ¿Es grotesco aferrarse a la
esperanza cuando estamos sufriendo una pandemia duradera como esta de la
Covid-19? Lo sea o no, de hecho constituye el único bálsamo.
No obstante, la esperanza requiere unos
fundamentos, ya que en caso contrario es en vano, incluso puede resultar más
perniciosa que el desaliento. En la actual situación de contagios,
restricciones a la libertad individual, aislamiento social, ¿en qué es
posible basar la esperanza? En primer término aparecen las vacunas anunciadas,
una solución palpable, de cariz material, pero mientras no llegan mejor
que nos revistamos de algo personal, voluntarioso, escogido.
Podemos lanzar la toalla, dejarnos llevar por el
desánimo, hundirnos en la impotencia o hacer frente al miedo con la fortaleza, al
cansancio con el esfuerzo y salir adelante. Lo cierto es que, mientras movamos
cuerpo y espíritu no incubaremos la desesperanza, mientras tengamos
pensamientos positivos relegaremos los destructivos, mientras sonriamos
encontraremos la vida más bella.
Entrades
