divendres, 13 d’agost del 2021

Dirigentes de cortos alcances - Dirigents curts de gambals

 

                                     Dirigents curts de gambals 

Ara, al primer quart del segle XXI, els governs s’espanten front els efectes del canvi climàtic. I també la gent corrent està esporuguida, com és obvi. Però vet aquí que al segle XIX  hi va haver un savi que ja va avisar. Svante August Arrhenius (1859-1927), químic suec i Premi Nobel, va advertir de que si es continuava cremant tant carbó hi hauria un excés de CO2 a l’atmosfera, la qual cosa influiria en la temperatura mundial.

Qui diu carbó, diu altres explotacions industrials, tot plegat generant més i més CO2 al llarg dels segles. I així estem. Temperatures en alça, incendis conseqüents, inundacions colossals. Si els mandataris haguessin fet cas d’ Arrhenius, ara no estaríem com estem; si la intel·ligència s’hagués sobreposat a l’ambició econòmica no patiríem el que estem patint.

Si no es posa fil a l’agulla en les energies renovables, si no es compleixen els acords internacionals sobre el medi ambient, de manera que no quedin en simples full de paper, serà que els dirigents curts de gambals continuen en peu, que la ciutadania no els ha fet fora. Per desgracia de tots nosaltres.

                                       Dirigentes de cortos alcances 

Ahora, en el primer cuarto del siglo XXI, los gobiernos se alarman frente los efectos del cambio climático. Y también la gente corriente está amedrentada, como es obvio. Pero hete aquí que en el siglo XIX hubo un sabio que ya avisó. Svante August Arrhenius (1859-1927), químico sueco y Premio Nobel, advirtió de que si se seguía quemando tanto carbón habría un exceso de CO2 en la atmósfera, lo cual influiría en la temperatura mundial.

Quien dice carbón, dice otras explotaciones industriales, todo ello generando más y más CO2 a lo largo de los siglos. Y así estamos. Temperaturas en alza, incendios consecuentes, inundaciones colosales. Si los mandatarios hubieran hecho caso de Arrhenius, ahora no estaríamos como estamos; si la inteligencia se hubiera superpuesto a la ambición económica no sufriríamos lo que estamos sufriendo.

Si no se pone manos a la obra en las energías renovables, si no se cumplen los acuerdos internacionales sobre el medio ambiente, de manera que no queden en simples hoja de papel, será que los dirigentes cortos de alcances continúan en pie, que la ciudadanía no les ha echado. Para desgracia de todos nosotros.