dissabte, 7 de maig del 2016

                                     Perniciosa absurditat

                El proppassat dia 3 publicava la Vanguardia, en una mateixa pàgina i adjacents, dues notícies ben dispars. Per una banda, la de que Amancio Ortega, el patró d’Inditex, cobrava aquell mateix dia 554 milions d’euros de dividends, la meitat del que ingressaria al cap de l’any, 1.108 milions en total.  A la notícia del costat es llegia que Puerto Rico no havia abonat 367 milions de dòlars de deute, i que el governador de l’illa advertia de que tampoc no podria fer front al venciment de 700 milions de dòlars el proper mes de juliol.
                La subsegüent deducció salta a la vista: un individu disposa de més diners que un país, petit però país, amb tres milions i mig de persones amb drets socials bàsics. I a partit del raonament, les càbales. Passant per alt les formes en què aquest senyor ha pogut acumular tanta fortuna, val a centrar-se en el fet de que si aquest any deixés de percebre els esmentats milions de dòlars per donar-los a Puerto Rico, salvaria del mal tràngol tota una població mentre que la seva butxaca a penes se’n ressentiria, atès que té un coixí de patrimoni molt més que suficient.
                Vet aquí la gran i perniciosa absurditat. És factible, és real, que una sola persona tingui més diners que un Estat, que li sobreeixissin del calaix sense saber què fer-ne, perquè ja té prou de tot.

Perniciosa absurdidad

                El pasado día 3 publicaba la Vanguardia, en una misma página y adyacentes, dos noticias muy dispares. Por una parte, la de que Amancio Ortega, el patrón de Inditex, cobraba aquel mismo día 554 millones de euros de dividendos, la mitad de lo que ingresaría al cabo del año, 1.108 millones en total.  A la noticia de al lado se leía que Puerto Rico no había abonado 367 millones de dólares de deuda, y que el gobernador de la isla advertía de que tampoco podría hacer frente al vencimiento de 700 millones de dólares el próximo mes de julio.
                La subsiguiente deducción salta a la vista: un individuo dispone de más dinero que un país, pequeño pero país, con tres millones y medio de personas con derechos sociales básicos. Y a partir del razonamiento, las cábalas. Pasando por alto las formas en que este señor ha podido acumular tanta fortuna, valga centrarse en el hecho de que si este año dejara de percibir los mencionados millones de dólares para darlos a Puerto Rico, salvaría del mal trago a toda una población mientras que su bolsillo apenas se resentiría, dado que posee un cojín de patrimonio mucho más que suficiente.

                He ahí la grande y perniciosa absurdidad. Es factible, es real, que una sola persona tenga más dinero que un Estado, que le rebose del cajón sin saber en qué emplearlo, porque ya tiene bastante de todo.