Els mòbils usurpant la infantesa
Ja en són massa els pares i mares que posen els seus fills petits de cara a
les pantalles. Anys enrere escandalitzava, a algunes persones, que les
criatures passessin moltes hores davant el televisor. Peccata minuta en comparació amb el que està succeint avui dia. En
el sí d’algunes famílies, des de ben petits se’ls amorra al telèfon mòbil o la
tauleta perquè juguin. Això és bo per a ells? Per als progenitors que els tenen
quiets i callats segur que ho és, de bo. Obvien sense recança perjudicis como
ara el cansament dels tendres ulls, la manca d’exercici físic, l’absència de joguines
materials amb les quals imaginar i actuar.
En un estudi recent es comprova que, als 4 anys d’edat, només la meitat dels
infants s’entreté amb les joguines palpables, disminuint al 32% als 8 anys. Quin
significat té això? Que deixen de moure’s, de crear fantasies, d’experimentar.
El cervell s’exercita, sí, però a partir de propostes reglamentades. Les
pupil·les atentes, la ment treballant amb símbols gràfics, usuaris estàtics de jocs
predeterminats. On queden el Lego, les nines, l’Scalextric, els llibres de contes?
Fer servir les pantalles com a mainaderes és una introducció recent. El
temps dirà quins fruits dóna, quant als éssers humans del futur. Ulls desgastats
abans d’hora, probablement; percepció del món limitada a les xarxes socials,
possiblement; submissió acrítica a dirigents que sí que s’hauran desenvolupat amb
plenitud, gairebé segur.
És clar que, quan són els propis progenitors els que estan enganxats al
mòbil tant se’ls en donarà. Alguns ja pengen una pantalla al cotxet del nadó.
Los móviles usurpando la infancia
Ya son demasiados los padres y
madres que ponen a sus hijos pequeños de cara a las pantallas. Años atrás
escandalizaba, a algunas personas, que los chiquillos pasaran muchas horas
delante del televisor. Peccata minuta
en comparación con lo que está sucediendo hoy día. En el seno de algunas familias,
desde bien pequeños se les enchufa al teléfono móvil o la tableta para que
jueguen. ¿Eso es bueno para ellos? Para los progenitores que les tienen quietos
y callados seguro que lo es, bueno. Obvian sin cuita perjuicios tales como el
cansancio de los tiernos ojos, la falta de ejercicio físico, la ausencia de
juguetes materiales con los cuales imaginar y actuar.
En un estudio reciente se
comprueba que, a los 4 años de edad, sólo la mitad de los niños se entretiene con
los juguetes palpables, disminuyendo al 32% a los 8 años. ¿Qué significa esto?
Que dejan de moverse, de crear fantasías, de experimentar. El cerebro se ejercita,
sí, pero a partir de propuestas reglamentadas. Las pupilas atentas, la mente
trabajando con símbolos gráficos, usuarios estáticos de juegos predeterminados.
¿Dónde quedan el Lego, las muñecas, el Scalextric, los libros de cuentos?
Utilizar las pantallas como
niñeras es una introducción reciente. El tiempo dirá qué frutos da, en cuanto a
los seres humanos del futuro. Ojos desgastados antes de tiempo, probablemente;
percepción del mundo limitada a las redes sociales, posiblemente; sumisión
acrítica a dirigentes que sí que se habrán desarrollado con plenitud, casi
seguro.
Claro está que, cuando son los
propios progenitores los que están enganchados al móvil les dará igual.
Algunos ya cuelgan una pantalla en el cochecito del bebé.
Entrades
