divendres, 10 de novembre de 2017

Los móviles usurpando la infancia - Els mòbils usurpant la infantesa

                        Els mòbils  usurpant la infantesa

Ja en són massa els pares i mares que posen els seus fills petits de cara a les pantalles. Anys enrere escandalitzava, a algunes persones, que les criatures passessin moltes hores davant el televisor. Peccata minuta en comparació amb el que està succeint avui dia. En el sí d’algunes famílies, des de ben petits se’ls amorra al telèfon mòbil o la tauleta perquè juguin. Això és bo per a ells? Per als progenitors que els tenen quiets i callats segur que ho és, de bo. Obvien sense recança perjudicis como ara el cansament dels tendres ulls, la manca d’exercici físic, l’absència de joguines materials amb les quals imaginar i actuar.
En un estudi recent es comprova que, als 4 anys d’edat, només la meitat dels infants s’entreté amb les joguines palpables, disminuint al 32% als 8 anys. Quin significat té això? Que deixen de moure’s, de crear fantasies, d’experimentar. El cervell s’exercita, sí, però a partir de propostes reglamentades. Les pupil·les atentes, la ment treballant amb símbols gràfics, usuaris estàtics de jocs predeterminats. On queden el Lego, les nines, l’Scalextric, els llibres de contes?
Fer servir les pantalles com a mainaderes és una introducció recent. El temps dirà quins fruits dóna, quant als éssers humans del futur. Ulls desgastats abans d’hora, probablement; percepció del món limitada a les xarxes socials, possiblement; submissió acrítica a dirigents que sí que s’hauran desenvolupat amb plenitud, gairebé segur.
És clar que, quan són els propis progenitors els que estan enganxats al mòbil tant se’ls en donarà. Alguns ja pengen una pantalla al cotxet del nadó.


Los móviles usurpando la infancia

Ya son demasiados los padres y madres que ponen a sus hijos pequeños de cara a las pantallas. Años atrás escandalizaba, a algunas personas, que los chiquillos pasaran muchas horas delante del televisor. Peccata minuta en comparación con lo que está sucediendo hoy día. En el seno de algunas familias, desde bien pequeños se les enchufa al teléfono móvil o la tableta para que jueguen. ¿Eso es bueno para ellos? Para los progenitores que les tienen quietos y callados seguro que lo es, bueno. Obvian sin cuita perjuicios tales como el cansancio de los tiernos ojos, la falta de ejercicio físico, la ausencia de juguetes materiales con los cuales imaginar y actuar.
En un estudio reciente se comprueba que, a los 4 años de edad, sólo la mitad de los niños se entretiene con los juguetes palpables, disminuyendo al 32% a los 8 años. ¿Qué significa esto? Que dejan de moverse, de crear fantasías, de experimentar. El cerebro se ejercita, sí, pero a partir de propuestas reglamentadas. Las pupilas atentas, la mente trabajando con símbolos gráficos, usuarios estáticos de juegos predeterminados. ¿Dónde quedan el Lego, las muñecas, el Scalextric, los libros de cuentos?
Utilizar las pantallas como niñeras es una introducción reciente. El tiempo dirá qué frutos da, en cuanto a los seres humanos del futuro. Ojos desgastados antes de tiempo, probablemente; percepción del mundo limitada a las redes sociales, posiblemente; sumisión acrítica a dirigentes que sí que se habrán desarrollado con plenitud, casi seguro.

Claro está que, cuando son los propios progenitores los que están enganchados al móvil les dará igual. Algunos ya cuelgan una pantalla en el cochecito del bebé.