divendres, 19 d’octubre de 2018

Sembrar la mala semilla - Sembrar la mala llavor


Sembrar la mala llavor

Què s’ensenya als alumnes italians quan s’impedeix que els seus companys immigrants comparteixin amb ells el menjador escolar? Alguns assumiran la xenofòbia durant tota la vida; a d’altres, quan creixin, els resultarà difícil perdonar la conducta dels seus mestres, i la dels seus pares com a consentidors. Mentrestant, al dia d’avui, a Lodi, municipi italià de 45.000 habitants, a l’hora del dinar els escolars autòctons s’asseuen en un menjador i els de fora ho fan en un altre lloc. Els exclosos són principalment africans, i a les seves famílies se’ls exigeix una aportació extra de cinc euros per accedir al menjador escolar. A més pobres, més exigència. La mala llavor presenta, doncs, dues cares. La de la injustícia social i la del racisme, i els fruits a recollir seran sempre malignes.
La imatge dels petits conformant-se amb ingerir un entrepà apartats dels seus condeixebles més afortunats ha provocat, d’altra banda, la reacció de moltes persones de bon cor. Fins a 80.000 euros s’han recollit a fi de sufragar la quota extra tan arbitràriament establerta, de manera que els 180 alumnes afectats podran dinar al costat dels seus condeixebles italians. Una col·lecta que posa de manifest l’existència d’una gran quantitat de persones bondadoses i, com a tals, allunyades de la xenofòbia. Per desgràcia, no sempre són elles les que porten les regnes del poder. Els vots de cert tipus d’electors doten d’autoritat polítics perniciosos, mentre que una altra mena de persones intenten esmenar el mal, sense defallir.
        
                   Sembrar la mala semilla

¿Qué se enseña a los alumnos italianos cuando se impide que sus compañeros inmigrantes compartan con ellos el comedor escolar? Algunos asumirán la xenofobia de por vida; a otros, cuando crezcan, les resultará difícil perdonar la conducta de sus maestros, y la de sus padres como consentidores. Entretanto, al día de hoy, en Lodi, municipio italiano de 45.000 habitantes, a la hora del almuerzo los escolares autóctonos se sientan en un comedor y los de fuera lo hacen en otro lugar. Los excluidos son mayormente africanos, y a sus familias se les exige una aportación extra de cinco euros para acceder a la comida escolar. A más pobres, más exigencia. La mala semilla presenta, pues, dos caras. La de la injusticia social y la del racismo, y los frutos a recoger serán siempre malignos.
La imagen de los pequeños conformándose con ingerir un bocadillo apartados de sus condiscípulos más afortunados ha provocado, por otra parte, la reacción de muchas personas de buen corazón. Hasta 80.000 euros se han recolectado a fin de sufragar la cuota extra tan arbitrariamente establecida, de forma que los 180 alumnos afectados podrán comer junto a sus condiscípulos italianos. Una colecta que pone de manifiesto la existencia de una gran cantidad de personas bondadosas y, como tales, alejadas de la xenofobia. Por desgracia, no siempre son ellas las que llevan las riendas del poder. Los votos de cierto tipo de electores dotan de autoridad a políticos perniciosos, mientras que otra clase de personas intentan enmendar el mal, sin desfallecer.