L’encís de les pel·lícules clàssiques
Entre la gran quantitat de cadenes audiovisuals que actualment es troben a
la nostra disposició n’hi ha de dedicades en exclusiva al cinema clàssic. Hi
haurà persones a qui no els interessi en absolut, sigui per menyspreu envers el
que consideren antiquat, sigui per por de caure en la nostàlgia. En aquest darrer
cas, és obvi que es tractaria d’espectadors d’altres temps que fugen del tornar
a veure.
Tot i això, els qui s’apunten a les pel·lícules clàssiques poden descobrir
bastantes diferències respecte de les actuals, i fins hi tot, gaudir-ne. D’antuvi
ja sorprèn el tempo dedicat als títols de crèdit. Des del primer a l’últim, des
dels protagonistes als secundaris menys importants, des del productor al
maquillador, és possible llegir tranquil·lament els seus noms. I el mateix
passa quan es tracta de rètols o altres indicacions durant la pel·lícula. En
acabar, sempre hi consta el repartiment, també amb parsimònia. No hi ha dubte
que la pressa endimoniada és un handicap d’ara, no pas d’abans.
Un altre aspecte encara més important és que la història es narra
cronològicament, i si tal vegada convé un feed back esclaridor,
ni se n’abusa ni s’opta per un galimaties. Aquest artifici tan del moment amb
el qual, pretenent posar a prova la perspicàcia de l’espectador, tant el
guionista com el director pretenen donar mostra d’una intel·ligència superior.
No tan sols el cinema romàntic esdevé relaxant sinó també l’anomenat cinema
negre. Tots els argument són intel·ligibles, en les morts no hi ha sang i els
dolents reben el seu merescut càstig. Alguns films estan rodats en tecnicolor,
altres en blanc i negre, però tots són diàfanament bells quan procedeixen dels
grans realitzadors i directors de l’època.
Sin embargo, quienes se apuntan
a las películas clásicas pueden descubrir bastantes diferencias respecto de las
actuales, e incluso disfrutarlas. De buen principio ya sorprende el tempo
dedicado a los títulos de crédito. Desde el primero al último, desde los
protagonistas a los secundarios menos importantes, desde el productor al
maquillador, es posible leer tranquilamente sus nombres. Y lo mismo sucede
cuando se trata de rótulos u otras indicaciones en mitad de la película. Al
final, siempre consta el reparto, también con parsimonia. No cabe duda de que
la prisa endiablada es un hándicap de ahora, no de antes.
Otro aspecto aún más importante
es que la historia se narra cronológicamente, y si acaso conviene un feed back esclarecedor, ni se abusa de ello ni se opta por un galimatías.
Este artificio tan del momento con el cual, pretendiendo poner a prueba la perspicacia
del espectador, tanto el guionista como el director pretenden dar muestra de
una inteligencia superior.
No solo el cine romántico resulta
relajante sino también el llamado cine negro. Todos los argumentos son inteligibles,
en las muertes no hay sangre y los malos reciben su merecido castigo. Algunos
filmes están rodados en tecnicolor, otros en blanco y negro, pero todos son diáfanamente
bellos cuando proceden de los grandes realizadores y directores de la época.
Entrades
