El sainet del “tros de quòniam"
Des que el
president Quim Torra es va treure de la màniga una expressió culta adreçada al
president Pedro Sánchez el galliner d’aquí i d’allà està revoltat. Què
significa quòniam, quina mena d’insult és? Perquè es dona per descomptat que es
tracta d’un insult.
En els mitjans de
comunicació espanyols s’ha interpretat que Torra dedicava a Sánchez epítets com
ara “zopenco”, “tarugo”, “necio”. A Catalunya s’ha explicitat com a talòs, beneitó.
I a fi de comptes cal preguntar-se si algú ha recorregut als diccionaris.
Si de cas ho ha
fet, en el de la Real Academia Española no haurà trobat ni rastre d’aquest
mot. En el de l’Institut d’Estudis Catalans no hi consta el vocable
quòniam en solitari sinó l’expressió completa “tros de quòniam",
amb l’accepció de persona d’enteniment obtús.
Tot i això,
burxant més i millor es desemboca en l’Etimologia. Es descobreix així que
quòniam prové del llatí, i que la seva aplicació més fidedigna
correspon a algú que es llança a argumentar sense tenir un argument
construït.
Finor en la
qualificació, doncs, tot i que no pas més benigna. Això sí, més elegant que els
suposats insults de què han tirat els que releguen els llatinismes.
El sainete del “tros de quòniam”
Desde que el presidente Quim
Torra se sacó de la manga una expresión culta dirigida al presidente Pedro
Sánchez el cotarro de aquí y de allí anda revuelto. ¿Qué significa quòniam, qué
clase de insulto es? Porque se da por sentado que se trata de un insulto.
En los medios de comunicación
españoles se ha interpretado que Torra dedicaba a Sánchez epítetos como
zopenco, tarugo, necio. En Catalunya se ha explicitado como “talós”, “beneitó”.
Y a fin der cuentas cabe preguntarse si alguien ha recurrido a los diccionarios.
Si lo ha hecho, en el de la Real
Academia Española no habrá hallado ni rastro de esta palabra. En el del
Institut d’Estudis Catalans no consta el vocablo quòniam en solitario sino la
expresión completa “tros de quòniam”, con la acepción de persona de
entendimiento obtuso.
Sin embargo, hurgando más y mejor
se desemboca en la Etimología. Se descubre así que quòniam proviene del latín,
i que su aplicación más fidedigna corresponde a alguien que se lanza a
argumentar sin tener un argumento construido.
Finura en la calificación, pues,
aunque no por ello más benigna. Eso sí, más elegante que los supuestos insultos
de que han echado mano los que relegan los latinismos.
Entrades
