Una biografia del Guti
Qui sap qui va
ser Antoni Gutiérrez Díaz, més conegut com el Guti? És de suposar que totes
les persones que van viure el franquisme i la transició. Entre la generació
actual, segurament molt poques, tret que hagin estudiat història o ho estiguin
fent, tret que a l’escola hagin tingut la sort d’haver tingut classes sobre
política contemporània.
A la seva
biografia acabada de publicar (“El Guti, l’optimisme de la voluntat”,
Txema Castiella, Ed. 62), retrobem a qui va ésser un dels
impulsors de l’Assemblea de Catalunya, militant del PSUC -partit
antifranquista l’ideari del qual va ésser la conquesta de les llibertats, un
socialisme democràtic, el reconeixement nacional de Catalunya-, i més tard
secretari general des de l’any 1977 al 1986.
Parlamentari europeu entre 1987 i 1999, va advocar per una Europa social
i il·lustrada, prosseguint després el seu activisme per mitjà de congressos i
conferències, fins que, el 2006, una aturada cardíaca fatal l’assalta a
Santiago de Compostel·la.
Empresonat durant
el franquisme, figura cabdal durant la transició i la democratització, la seva
brillant trajectòria no va impedir que vers el 1995 l’apel·latiu Guti ja fos
més conegut al ésser aplicat a un jugador de futbol que no pas a ell.
Desmemoriaments i canvis socials que així mateix es van escenificar quan les
sigles PC van deixar de significar
Partit Comunista per equivaler a Personal Computer.
No he pogut resistir-me a esmentar aquestes dues anècdotes, símbols de la
inconstància temporal. Per fortuna, els llibres s’encarreguen d’immortalitzar
la història.
Una biografía del Guti
¿Quiénes saben quién fue Antoni Gutiérrez Díaz, más conocido como el Guti? Es
de suponer que todas las personas que vivieron el franquismo y la transición.
Entre la generación actual, seguramente muy pocas, salvo que hayan estudiado
historia o lo estén haciendo, salvo que en la escuela hayan tenido la suerte de
haber tenido clases sobre política contemporánea.
En su biografía recién publicada (El
Guti, l’optimisme de la voluntat, Txema Castiella, Ed. 62), reencontramos al
que fue uno de los impulsores de la Assemblea
de Catalunya, militante del PSUC -partido antifranquista cuyo ideario fue
la conquista de las libertades, un socialismo democrático, el reconocimiento nacional
de Catalunya-, y más tarde secretario general desde el año 1977 al 1986. Parlamentario europeo entre 1987 y 1999, abogó
por una Europa social e ilustrada, prosiguiendo luego su activismo a través de congresos
y conferencias, hasta que, en 2006, un paro cardíaco fatal lo asalta en Santiago
de Compostela.
Preso durante el franquismo, figura principal durante la transición y la
democratización, su brillante trayectoria no impidió que hacia 1995 el apelativo
Guti ya fuera más conocido al ser aplicado a un jugador de fútbol que a él. Desmemorias
y cambios sociales que se escenificaron asimismo cuando la sigla PC dejó de
significar Partido Comunista para equivaler a Personal Computer. No he podido resistirme a mencionar estas dos
anécdotas, símbolos de la inconstancia temporal. Por fortuna, los libros se
encargan de inmortalizar la historia.