divendres, 16 d’abril del 2021

Remedios contra el sentimiento de soledad - Remeis contra el sentiment de soledat

 

                        Remeis contra el sentiment de soledat

 

El fet de sentir-se sol o sola a casa és dur, sobretot en temps de pandèmia. Un remei podem trobar-lo mirant al nostre voltant, on de segur que hi descobrirem vida. Més enllà de comptar amb una mascota o algun animal engabiat, hi ha  ocells que volen a prop, insectes alats, plantes que mai no resten quietes. Són éssers vius als quals podem resseguir amb la mirada, comprendre’ls.

Si es té la sort de disposar d’una terrassa, els pardals ara sí ara no hi faran acte de presencia, així com les merles, més grans, tan vistós el mascle, merlot negre amb el bec de color taronja. També ens visitaran els borinots rossos o negres, brunzidors entre la polígala i altres plantes, uns insectes grans donant fe de vida, i alhora les abelles, més petites, libant incansables per després proveir-nos de mel. Quanta vida i quanta companyonia.

I les plantes, sempre callades i sense parar de  moure’s. Ara una fulla que creix, una altra que brota, una poncella que aviat es convertirà en flor. A fora o a l’interior, les tenim a la vora, éssers vius que mai ens abandonen.

Mentre esperem una companyia humana, siguem conscients d’altres vides. Estimem-les i compartim amb elles els pas dels dies.

 

    Remedios contra el sentimiento de soledad

 

El hecho de sentirse solo o sola en casa es duro, sobre todo en tiempo de pandemia. Un remedio podemos encontrarlo mirando a nuestro alrededor, donde a buen seguro descubriremos vida. Más allá de contar con una mascota o algún animal enjaulado, hay pájaros que vuelan cerca, insectos alados, plantas que nunca están quietas. Son seres vivos a los cuales podemos seguir con la mirada, comprenderlos.

Si se tiene la suerte de disponer de una terraza, los gorriones ahora sí ahora también harán acto de presencia, a la vez que los mirlos, más grandes, tan vistoso el macho, negro con el pico de color naranja. También nos visitarán los moscardones rubios o negros, zumbadores entre la polígala y otras plantas, insectos grandes dando fe de vida, y al mismo tiempo las abejas, más pequeñas, libando incansables para después proveernos de miel. Cuánta vida y cuánta complicidad.

Y las plantas, siempre calladas y sin cesar de moverse. Ahora una hoja que crece, otra que brota, un capullo que pronto se convertirá en flor. Fuera o en el interior, las tenemos cerca, seres vivos que nunca nos abandonan.

Mientras esperamos una compañía humana, seamos conscientes de otras vidas. Amémoslas y compartamos con ellas el transcurso de los días.