L’Índia no té oxigen per als malalts però té la bomba atòmica
De totes les aberracions que existeixen en
aquest món, l’Índia se’n duu la palma. Assolada per la Covid-19, amb els
hospitals saturats, els morts a centenars, els crematoris desbordats i
improvisats al carrer, els malalts moren a la intempèrie sense una bombona
d’oxigen. Només els rics poden obtenir-ne, a més de 500 euros al mercat negre.
El sistema sanitari indi és vergonyós, no hi
ha diners per salvar la gent però sí que s’han invertit milions en armament
nuclear. L’Índia és una potència atòmica des del llunyà 1974, col·locant-se
automàticament entre els grans, segons el càlcul insensat en vigor. Els
intocables persisteixen; el fanatisme hinduista, també; i una quarta part de la
població pateix fam segons la ONU; no obstant, té 150 ogives nuclears amb un
cost de milions de rupies.
Encara hi ha persones que canten les belleses
de l’Índia, no sols arquitectòniques sinó culturals. Inadmissible. On no hi ha
justícia social no pot haver-hi bellesa.
De todas las aberraciones
que existen en este mundo, India se lleva la palma. Asolada por la
Covid-19, con los hospitales saturados, los muertos a centenares, los
crematorios desbordados e improvisados en plena calle, los enfermos mueren
a la intemperie sin una bombona de oxígeno. Tan solo los ricos pueden
obtenerla, a más de 500 euros en el mercado negro.
El sistema sanitario
indio es vergonzoso, no hay dinero para salvar a la gente pero se han invertido
millones en armamento nuclear. India es una potencia atómica desde el
lejano 1974, colocándose automáticamente entre los grandes, según el cálculo
insensato en vigor. Los intocables persisten; el fanatismo hinduista, también;
y una cuarta parte de la población padece hambre severa según la ONU; sin
embargo, tiene 150 ojivas nucleares con un coste de millones de rupias.
Todavía hay personas que
cantan las bellezas de India, no solo arquitectónicas sino culturales.
Inadmisible. Donde no hay justicia social no puede haber belleza.
Entrades
