Tampoc França paga traïdors
La màxima clàssica de que Roma no paga traïdors,
segle II aC, pot aplicar-se a la França contemporània en relació als harkis. La
immensa majoria de col·laboradors algerians dels francesos durant la guerra de
la independència (1954-1962) no van veure compensada la seva cooperació. En signar-se
els Acords d’Évian, que van posar fi al conflicte, aproximadament un milió de
soldats, amb les seves famílies incloses, van se considerats traïdors per part
del Front d’Alliberament Nacional. Alguns van ser repatriats amb l’exercit francès,
pocs, els altres van ser víctimes de les ordres franceses d’abandonar-los a la
seva (mala) sort.
Per altres mitjans, uns 90.000 harkis van
aconseguir arribar a França, sent tractats com a immigrants i confinats en
camps de concentració. Filferros i pèssimes condicions de vida fins l’any 1975,
en què es va tancar el darrer camp. Invisibilitzats ells i els seus descendents,
no ha estat fins l’any 2021 que el president de la República, Emmanuel Macron,
ha admès públicament que França va faltar al reconeixement de l’ajuda dels
harkis i ha demanat perdó.
Quant als que van romandre a l’Algèria
alliberada, al voltant de 150.000 van se executats. La resta va se objecte de
dures repressions. A criteri del govern algerià, rebien el que mereixien; a
criteri dels francès, als traïdors, un cop utilitzats, no calia pagar-los els
serveis, tal com van fer els romans.
La máxima clásica de que
Roma no paga traidores, siglo II aC, puede aplicarse a la Francia contemporánea
en relación a los harkis. La inmensa mayoría de colaboradores argelinos de los
franceses durante la guerra de la independencia (1954-1962) no vieron compensada
su cooperación. Al firmarse los Acuerdos de Évian, los cuales pusieron fin
al conflicto, aproximadamente un millón de soldados, con sus familias
incluidas, fueron considerados traidores por parte del Frente de
Liberación Nacional. Algunos fueron repatriados junto con el ejercido
francés, pocos, los otros fueron víctimas de las órdenes francesas de
abandonarles a su (mala) suerte.
Por otros medios,
unos 90.000 harkis consiguieron llegar a Francia, siendo tratados
como inmigrantes y confinados en campos de concentración. Alambres y pésimas
condiciones de vida hasta el año 1975, cuando se cerró el último campo. Invisibilizados
ellos y sus descendientes, no ha sido hasta el año 2021 que el presidente de la
República, Emmanuel Macron, ha admitido públicamente que Francia faltó al
reconocimiento de la ayuda de los harkis y ha pedido perdón.
En cuanto a los que
permanecieron en la Argelia liberada, en torno a 150.000 fueron
ejecutados. El resto fue objeto de duras represiones. A criterio del gobierno
argelino, recibían lo que merecían; a criterio del francés, a los traidores,
una vez utilizados, no había que pagarles los servicios, igual que hicieron los
romanos.
Entrades
