dissabte, 18 de març del 2023

En las orillas del río Congo - A les ribes del riu Congo

 

                               A les ribes del riu Congo 

De l’excel·lent llibre de Xavier Aldekoa n’extrec una realitat que esborrona. A El Quixot al Congo hi trobem vides molt diferents de les nostres, amb casos de corrupció a tots els nivells,  perilloses bandes rebels, i alhora molts somriures enmig de les penúries. Aspectes que no ens afecten a la llunyania, però també en trobem un que involucra el món sencer.  

La conca del Congo és el segon pulmó planetari, després de l’Amazones, i s’està saquejant sense aturador. Després del Brasil, la República Democràtica del Congo, -pura ficció nominal-, és el país on més arbres es talen. Amb empreses xineses en primer terme, la desforestació és tan brutal que impedeix la regeneració natural de la vegetació. En conseqüència, es calcula que els boscos primaris hauran desaparegut l’any 2100.

I això si que ens impacta a tots. Nord i Sud, rics i pobres, a tothom pel que fa als nostres descendents, si de bell antuvi els estimem. Es dedueix que als depredadors tant se’ls en dóna, tan absolutament moguts per la cobdícia que no pensen en fills, néts, besnéts ni rebesnéts.

Tampoc no es fa res internacionalment per frenar la devastació. Poders cecs, o còmplices, o estúpids.

               En las orillas del río Congo 

Del excelente libro de Xavier Aldekoa extraigo una realidad que horripila. En Quijote en el Congo hallamos vidas muy diferentes de las nuestras, con casos de corrupción a todos los niveles, peligrosas bandas rebeldes, y al mismo tiempo muchas sonrisas en medio de las penurias. Aspectos que no nos afectan tan a lo lejos, pero también encontramos uno que involucra al mundo entero. 

La cuenca de Congo es el segundo pulmón planetario, después del Amazonas, y se está saqueando sin tregua. Después de Brasil, la República Democrática de Congo, -pura ficción nominal-, es el país donde más árboles se talan. Con empresas chinas en primer término, la deforestación es tan brutal que impide la regeneración natural de la vegetación. En consecuencia, se calcula que los bosques primarios habrán desaparecido en el año 2100.

Y eso sí que nos impacta a todos. Norte y Sur, ricos y pobres, al mundo entero con respecto a nuestros descendientes, si en principio los amamos. Se deduce que a los depredadores tanto se les da, tan absolutamente movidos por la codicia que no piensan en hijos, nietos, bisnietos ni tataranietos.

Tampoco se actúa internacionalmente para frenar la devastación. Poderes ciegos, o cómplices, o estúpidos.