La desigualtat entre els troglodites
De ben segur que la desigualtat és
prehistòrica. Ja deuria haver l’home que es cruspia el tall de carn més gros,
que escollia la dona més maca o en tenia més d'una, que habitava la cova més gran.
Neixen aquestes reflexions ran de les dades
que Xavier Aldekoa, al qual cito una vegada més, aporta al seu llibre El Quixot al Congo al parlar de
Kinshasa, la capital de la República Democràtica del Congo.
Mentre a uns marges elevats del riu s’aixequen
grans mansions enjardinades, amb automòbils esportius aturats al davant, iots esperant
als seus amos, no gaire més enllà hi ha barris autènticament miserables. “Les
desigualtats extremes conviuen de manera obscena”, escriu Aldekoa. A Kinshasa,
només un de cada deu congolesos disposa d’electricitat a casa seva, hi ha molts
barris sense clavegueram ni recollida d’escombraries i on l’enllumenat dels
carrers a la fosca nit és inexistent. “Els dos mons viuen d’esquena, aliens els
uns dels altres”.
Una altra desigualtat radica en la fecunditat
de les congoleses, les quals tenen de mitjana 5,7 fills, gairebé quatre vegades
més que la mitjana de la UE, lluny dels 1,2 fills a Espanya. Resulta que la
pobresa esdevé més prolífica que la riquesa.
La desigualtat deu ser intrínseca a la societat
humana, per molt que es parli de globalització, malgrat que bones ànimes intentin
pal·liar-la.
A buen seguro que la
desigualdad es prehistórica. Ya debía de haber el hombre que se zampaba la mayor
pieza de carne, que escogía la mujer más guapa o tenía más de una, que
habitaba la cueva más grande.
Nacen estas reflexiones a
cuenta de los datos que Xavier Aldekoa, al cual cito una vez más, aporta a su
libro Quijote en el Congo al
hablar de Kinshasa, la capital de la República Democrática de Congo.
Mientras en unos márgenes
elevados del río se levantan grandes mansiones ajardinadas, con automóviles
deportivos enfrente, yates esperando a sus amos, no mucho más allá existen
barrios auténticamente miserables. “Las desigualdades extremas conviven de
manera obscena”, escribe Aldekoa. En Kinshasa, solo uno de cada diez congoleños
dispone de electricidad en su casa, hay muchos barrios sin alcantarillado ni
recogida de basuras y donde el alumbrado de las calles en la oscura noche es
inexistente. “Los dos mundos viven de espaldas, ajenos uno al otro”.
Otra desigualdad radica
en la fecundidad de las congoleñas, las cuales tienen por término medio 5,7
hijos, casi cuatro veces más que la media de la UE, lejos de los 1,2 hijos
en España. Resulta que la pobreza se vuelve más prolífica que la riqueza.
La desigualdad debe de
ser intrínseca en la sociedad humana, por mucho que se hable de
globalización, aunque buenas almas intenten paliarla.
Entrades
