dissabte, 2 de desembre del 2023

De puerco y de señor hay que venir de casta - De porc i de senyor se n’ha de venir de mena

 

                   De porc i de senyor se n’ha de venir de mena 

Recordo que si algú enutjava la meva àvia ella li plantava cara amb fermesa tot acabant amb un diagnòstic,  “de porc i de senyor se n’ha de venir de mena”. De fet, era molt amiga dels refranys, de manera que en tenia per a gairebé tot.

Et deixaves quelcom a casa i havies de tornar enrere, doncs, “qui no té memòria ha de tenir cames”. Et dolia estar sense companyia, doncs, “val més estar sol que mal acompanyat”, i endemés, “qui està sol canta balla i fa el que vol”. Et desfeies d’una persona indesitjable, doncs, “adéu i tal dia farà un any”. Trigaves a fer una cosa, doncs, “el més calent està a l’aigüera”.  I els desencaminats eren “capsigranys”, els lents en actuar, “estaquirots”, qui s’entretenia al carrer parlant amb una persona coneguda “havia trobat un ganxo”.

Ara gairebé no es fan servir refranys, han passat de moda, i alhora es van perdent expressions i paraules. Tenim un lèxic cada vegada més pobre. Amb tot, tant se val, perquè el que realment importa és la tecnologia.

 Lo siento, però no soy capaz de traduir este escrito al castellano, tan rico también en refranes.