divendres, 9 d’octubre de 2015

En pilotes no som res         

Dos executius d’Air France van haver de fugir de la fúria d’uns empleats que els van deixar descamisats després d’irrompre a les negociacions que es duien a terme amb el comitè d’empresa. Amb el tors nu i escalant una tanca de seguretat, a l’estil dels emigrants que intenten saltar a Melilla, res ni ningú no podia identificar-los com uns alts directius. Desposseïts dels seus vestits, un amb l’etiqueta d’Armani, el seu cos era semblant al de qualsevol peó. En la nuesa, tots som iguals. Així ho posen de manifest a la platja els nudistes, d’una banda, i els tèxtils d’una altra, cadascú a la seva manera. Sense banyadors de marca o barats, la distinció no és possible.
Els treballadors protestaven perquè després d’haver despatxat 5.500 persones en dos anys, ara es pretenen uns altres 2.900 acomiadaments i, alhora, que es treballi més pel mateix salari. El primer ministre Manuel Valls ha titllat de “violència inacceptable” l’acció dels furibunds empleats. Sens dubte, no li ha agradat gens la imatge dels dos executius fugint cames ajudeu-me, però no deixa de sorprendre que no faci cap al·lusió a la violència exercida contra els treballadors quan se’ls deixa al mig del carrer.           

En pelotas no somos nada

Dos ejecutivos de Air France tuvieron que huir de la furia de unos empleados que les dejaron descamisados después de irrumpir en las negociaciones que se llevaban a cabo con el comité de empresa. Con el torso desnudo y escalando una valla metálica, al estilo de los emigrantes que intentan saltar a Melilla, nada ni nadie podía identificarlos como unos altos directivos. Despojados de sus trajes, uno con la etiqueta de Armani, su cuerpo era semejante al de cualquier peón. En la desnudez, todos somos iguales. Así lo ponen de manifiesto en la playa los nudistas, por un lado, y los textiles por otro, cada cual a su manera. Sin bañadores de marca o baratos, la distinción no es posible.

Los trabajadores protestaban porque después de haber despachado 5.500 personas en dos años, ahora se pretenden otros 2.900 despidos y, por añadidura, que se trabaje más por el mismo salario. El primer ministro Manuel Valls ha tachado de “violencia inaceptable” la acción de los furibundos empleados. Sin duda, no le ha gustado la imagen de los dos ejecutivos huyendo por piernas, pero no deja de sorprender que no haga alusión alguna a la violencia ejercida contra los trabajadores cuando se les echa a la calle.