dissabte, 21 de gener del 2017

Refugiados y solidaridad acotada - Refugiats i solidaritat acotada

                            Refugiats i solidaritat acotada

                Arran del proper concert al Palau Sant Jordi de Barcelona a favor dels refugiats, alguna veu ha posat en dubte la solidaritat que es vol expressar. Això adduint que una cosa és assistir a un espectacle i pagar l’entrada i una altra de molt diferent seria estar disposat a recollir refugiats a casa. I tant que són coses diferents!... Es tracta de graus de solidaritat, sense que uns invalidin els altres. Posar-se gent desconeguda a casa no és quelcom fàcil. A part del recel, també pot ser que no es tingui suficient peculi, prou espai. El que realment s’intenta amb el concert del “Mediterráneo” del dia 11 de febrer és reconèixer el dret dels refugiats a ser asilats, a deixar de vagar per Europa desprotegits. Es vol demostrar la voluntat de compartir amb ells l’Estat del Benestar de què nosaltres gaudim. I això ja és molta i benvinguda solidaritat.
El quid de la qüestió resideix en permetre que ells es guanyin la vida amb les mateixes condicions que els autòctons, això en mig d’un atur del 15% a Catalunya. El quid és reconèixer llur dret com a persones, tal com es va fer 25 anys enrere, quan en una Espanya i Catalunya amb uns índexs d’atur que sobrepassaven el 20% es van acollir més de 2.500 refugiats procedents de la guerra dels Balcans. Quina xifra més minsa en relació a 46 milions d’habitants!... Costa, costa molt ésser solidaris. Tant de bo els poders públics, i la població en general, facin cas del clam de solidaritat que el cant coral de “Mediterráneo” pot representar.

Refugiados y solidaridad acotada

 A raíz del próximo concierto en el Palau Sant Jordi de Barcelona a favor de los refugiados, alguna voz ha puesto en duda la solidaridad que se quiere expresar. Eso aduciendo que una cosa es asistir a un espectáculo y pagar la entrada y otra de muy diferente sería estar dispuesto a acoger refugiados en casa. ¡Y tanto que son cosas diferentes!... Se trata de grados de solidaridad, sin que unos invaliden los otros. Albergar gente desconocida en casa no es algo fácil. Aparte del recelo, también puede ser que no se tenga suficiente peculio, bastante espacio. Lo que realmente se intenta con el concierto del “Mediterráneo" del día 11 de febrero es reconocer el derecho de los refugiados a ser asilados, a dejar de vagar por Europa desprotegidos. Se quiere demostrar la voluntad de compartir con ellos el Estado del Bienestar de que nosotros disfrutamos. Y eso ya es mucha y bienvenida solidaridad.

El quid de la cuestión reside en permitir que ellos se ganen la vida con las mismas condiciones que los autóctonos, eso en medio de un paro del 15% en Catalunya. El quid es reconocer su derecho como personas, tal como se hizo 25 años atrás, cuando en una España y Catalunya con unos índices de paro que sobrepasaban el 20% se acogieron más de 2.500 refugiados procedentes de la guerra de los Balcanes. ¡Qué cifra más escasa en relación a 46 millones de habitantes!... Cuesta, cuesta mucho ser solidarios. Ojalá los poderes públicos, y la población en general, tengan en cuenta el clamor de solidaridad que el canto coral de “Mediterráneo" es capaz de representar.