diumenge, 24 de setembre de 2017

Medios de comunicación públicos o privados - Mitjans de comunicació públics o privats

                Mitjans de comunicació públics o privats

Un dilema freqüent rau en preguntar-se: on són més lliures els periodistes, als mitjans de comunicació públics o als privats?
Vist que el funcionament dels públics depèn dels respectius Parlaments, es pot donar la circumstància de que es governi amb majoria absoluta o bé en minoria. En el primer cas, la informació pot estar esbiaixada a favor del partit governant, especialment a la TV i a la ràdio però també en publicacions escrites. Pel que fa a quan es governa en minoria o amb el suport d’altres partits, la contraposició de las diverses forces polítiques presents al Parlament garanteix en bona mesura que la informació no serà manipulada en pro d’uns o d’altres. És obvi que per a la llibertat periodística aquest és l’escenari desitjable.
Quant als mitjans de comunicació privats, malgrat una creença generalitzada de que són més lliures, no s’hauria de passar per alt la ideologia de les empreses propietàries. Factor al qual s’hi ha de sumar el paquet publicitari. No és insòlit que s’excloguin de la graella de notícies les cròniques o els articles que esdevindrien perjudicials per a un anunciant de pes.
Que els periodistes sovint es veuen condicionats per unes i altres distorsions és una lamentable realitat. Tot i que, encara hi ha un rengle més fosc en el sí del periodisme. Es tracta dels mitjans de comunicació i els professionals que utilitzen la morbositat, la tergiversació, la mentida o la difamació. Constitueixen les clavegueres del periodisme, l’antítesi d’una professió que per definició ha d’estar al servei d’una informació veraç.
L’única defensa de la ciutadania rau en la pluralitat de mitjans i en la confrontació de notícies i opinions per part de cada persona. Donant per suposat que aquesta estarà prou formada per entendre, conèixer i destriar.

Medios de comunicación públicos o privados

Un dilema frecuente radica en preguntarse: ¿dónde son más libres los periodistas, en los medios de comunicación públicos o en los privados?
Dado que el funcionamiento de los públicos depende de los respectivos Parlamentos, puede darse la circunstancia de que se gobierne con mayoría absoluta o bien en minoría. En el primer caso, la información puede estar sesgada a favor del partido gobernante, especialmente en la TV y en la radio pero también en publicaciones escritas. En cuanto a si se gobierna en minoría o con el apoyo de otros partidos, la contraposición de las diversas fuerzas políticas presentes en el Parlamento garantiza en buena medida que la información no será manipulada en pro de unos o de otros. Es obvio que para la libertad periodística este es el escenario deseable.
Respecto a los medios de comunicación privados, pese a una creencia generalizada de que son más libres, no deberíamos pasar por alto la ideología de las empresas propietarias. Factor al cual hay que sumar el paquete publicitario. No es insólito que se excluyan de la parrilla de noticias las crónicas o los artículos que resultarían perjudiciales para un anunciante de peso.
Que los periodistas a menudo se ven acondicionados por unas y otras distorsiones es una lamentable realidad. Aunque hay todavía un renglón más oscuro en el sí del periodismo. Se trata de los medios de comunicación y los profesionales que utilizan la morbosidad, la tergiversación, la mentira o la difamación. Constituyen las alcantarillas del periodismo, la antítesis de una profesión que por definición tiene que estar al servicio de una información veraz.

La única defensa de la ciudadanía radica en la pluralidad de medios y en la confrontación de noticias y opiniones por parte de cada persona. Dando por supuesto que esta estará lo suficientemente formada para entender, conocer y distinguir.