divendres, 29 de setembre del 2017

La revista “Lecturas” ya es centenaria - La revista “Lecturas” ja és centenària

              La revista “Lecturas” ja és centenària

Sí, “Lecturas” es troba als quioscos espanyols des de fa cent anys, que no és pas poc temps. Amb tot, d‘allò que era a l’inici al que és actualment hi ha un abisme encara més gran.
El seu nom ho diu tot, o ho hauria de dir, o ho va dir. Al principi de la seva existència va respondre a allò que la capçalera prometia. La hemeroteca, inestimable font d’informació i de coneixement, ho certifica.
Durant els primers anys, fins als voltants dels ’60 del segle passat, la gent comprava “Lecturas” justament per llegir. Narracions d’autors -i autores-, estrangers o autòctons, consagrats o novells. Bones il·lustracions i relats per passar-s’ho bé a les tardes o els vespres, entre setmana o els dies de festa. En aquells números es poden descobrir, per exemple, els contes curts d’O. Henry, l’escriptor nord-americà mort al 1910 considerat un mestre de les històries breus. Entre elles, aquella en què una noia molt malalta va veient des de la finestra del seu dormitori com una planta enfiladissa del mur d’enfront va perdent fulles cada dia. És la tardor, i quan només en queda una, li diu a un ancià pintor amic seu que està segura de que l’endemà, quan ja no en quedi cap, ella també es morirà. De nit i de matinada, l’artista s’afanya a substituir la fulla, que realment ha caigut, per una de pintada. Exacta, amb la perfecció que l’afecte empeny. Quan al matí la noia obra els ulls i veu que la fulla persisteix en mig de la pluja i el vent, se sent reviure, sent que té suficients forces per vèncer la malaltia.
Des de fa temps, ni aquest deliciós relat ni altres de semblants tenen cabuda a “Lecturas”. Ara és una revista d’aquestes que en diuen del cor. El seus compradors no troben, ni busquen, lectures plaents sinó tafaneries, bajanades, frivolitats. Potser seria hora de que li canviessin el nom.

La revista “Lecturas” ya es centenaria

Sí, “Lecturas” se encuentra en los quioscos españoles desde hace cien años, que no es poco tiempo. Sin embargo, de lo que fue al inicio hasta lo que es actualmente hay un abismo todavía más grande.
Su nombre lo dice todo, o lo debería decir, o lo dijo. Al principio de su existencia respondió a aquello que la cabecera prometía. La hemeroteca, inestimable fuente de información y de conocimiento, lo certifica.
Durante los primeros años, hasta alrededor de los '60 del siglo pasado, la gente compraba “Lecturas” justamente para leer. Narraciones de autores -y autoras-, extranjeros o autóctonos, consagrados o noveles. Buenas ilustraciones y relatos para pasárselo bien por las tardes o las noches, entre semana o los días de fiesta. En aquellos números se pueden descubrir, por ejemplo, cuentos cortos de O. Henry, el escritor norteamericano muerto en 1910 considerado un maestro de las historias breves. Entre ellas, aquella en que una chica muy enferma va viendo desde la ventana de su dormitorio cómo una enredadera del muro de enfrente va perdiendo hojas cada día. Es otoño, y cuando sólo queda una, le dice a un anciano pintor amigo suyo que está segura de que al día siguiente, cuando ya no quede ninguna, ella también morirá. Durante la noche y la madrugada, el artista se apresura a sustituir la hoja, que realmente ha caído, por una de pintada. Exacta, con la perfección a la que empuja el afecto. Cuando por la mañana la chica abre los ojos y ve que la hoja persiste en medio de la lluvia y el viento, se siente revivir, siente que tiene suficiente fuerza para vencer la enfermedad.

Desde hace tiempo, ni este delicioso relato ni otros de parecidos tienen cabida en “Lecturas”. Ahora es una revista de estas que llaman del corazón. Sus compradores no hallan, ni buscan, lecturas placenteras sino chismorreos, tonterías, frivolidades. Quizás ya va siendo hora de que le cambien el nombre.