divendres, 15 de desembre de 2017

El poder unipersonal

                                                El poder unipersonal

Hi ha re més antidemocràtic que el fet que la signatura d’un home valgui per desencadenar violència, ferits i morts? Això ha passat ara mateix, en un segle XXI en què Occident s’omple la boca de civilització i democràcia. Donald Trump va estampar la seva enorme signatura, imatge sens dubte del seu enorme ego, en un full de paper, el 6 de desembre proppassat, i l’Orient Mitjà s’ha incendiat. Els dirigents mundials no hi estan d’acord, però ell decideix que Jerusalem és únicament la capital d’Israel, i passi el que passi. A ell tant se li en dóna. D‘antuvi, enfrontaments entre palestins i jueus, quatre morts i centenars de ferits. Dorm bé cada nit? Com un tronc, segurament. En cas contrari, no faria el que fa.
Les enciclopèdies defineixen la Democràcia com la doctrina política que defensa la intervenció del poble en el govern i en l'elecció dels governants. Un pel confusa, la definició. Què passa si la intervenció del poble es limita a votar? Quins desastres es poden produir si els electors no l’encerten? Com el poble pot impedir que el president del país més poderós del món signi un document que condueix a la violència? Es fa palès que la democràcia és una altra cosa, hauria de ser-ho. No és democràcia la impotència de milions de persones front el designi d’un home, una sola persona que, portada pels interessos d’una minoria (en aquest cas els d’uns acabalats jueus) i per la seva pròpia ideologia, pren una decisió unipersonal nefasta.
Els drets dels ciutadans, els drets humans a fi de comptes, avancen molt lentament. A pas de tortuga.

El poder unipersonal

¿Hay algo más antidemocrático que el hecho de que la firma de un hombre sirva para desencadenar violencia, heridos y muertos? Esto ha pasado ahora mismo, en un siglo XXI en el que Occidente se llena la boca de civilización y democracia. Donald Trump estampó su enorme firma, imagen sin duda de su enorme ego, en una hoja de papel, el 6 de diciembre pasado, y Oriente Medio se ha incendiado. Los dirigentes mundiales se muestran en contra, pero él decide que Jerusalén es solo la capital de Israel, y pase lo que pase. A él lo mismo le da. De entrada, enfrentamientos entre palestinos y judíos, cuatro muertos y centenares de heridos. ¿Duerme bien cada noche? Como un tronco, seguramente. En caso contrario, no haría lo que hace.
Las enciclopedias definen la Democracia como la doctrina política que defiende la intervención del pueblo en el gobierno y en la elección de los gobernantes. Algo confusa, la definición. ¿Qué sucede si la intervención del pueblo se limita a votar? ¿Qué desastres se pueden producir si los electores no aciertan? ¿Cómo el pueblo puede impedir que el presidente del país más poderoso del mundo firme un documento que conduce a la violencia? Se hace patente que la democracia es otra cosa, debería serlo. No es democracia la impotencia de millones de personas frente el designio de un hombre, una sola persona que, llevada por los intereses de una minoría (en este caso los de unos acaudalados judíos) y por su propia ideología, toma una decisión unipersonal nefasta.

Los derechos de los ciudadanos, los derechos humanos a fin de cuentas, avanzan muy lentamente. A paso de tortuga.