divendres, 1 de desembre de 2017

La venta de esclavos no ha muerto - La venda d'esclaus no ha mort

                            La venda d'esclaus no ha mort

Ens creiem que l’esclavitud havia passat a la història, però no és així. A tocar d’Europa, àrea avançada i democràtica per excel·lència, es venen persones per 200 o 300 dòlars. El preu ve a ésser el de menys, atès que el tràfic de persones és per sí mateix tan repugnant con inimaginable en ple segle XXI. Nogensmenys,  això és el que està passant a Líbia, país escollit per la Unió Europea per confinar a possibles emigrants en centres de detenció. Aquest país del nord d’Àfrica és ara un Estat fallit. Des de l’enderrocament i mort de Gadafi, l’any 2011, hi ha dos governs, dos parlaments i l’Estat Islàmic si ha instal·lat, però res de tot això ha estat obstacle perquè la UE financi la detenció de persones en instal·lacions en què manquen fins i tot els serveis més bàsics.
Si amb aquests arrestos ja n’hi ha prou per posar el crit al cel, com hem d’esgarrifar-nos davant la subhasta de persones? Qui mana a Líbia, per quines lleis es regeix?  I qui mana a la EU, quina és la seva política? Vergonya incommensurable des de la democràcia i des dels mínims sentiments humanitaris. Es tracta d’un acord amb el govern libi (quin?) de 130 milions d’euros per impedir la sortida d’embarcacions cap a les costes europees. Algú ens ha demanat permís per fer-ho? Algú ens ha preguntat si no preferiríem que aquests milions fossin emprats en acollir els que arribessin?  Com gosen no complir amb el nombre de refugiats que s’havia estipulat?
Culpables de practicar l’esclavatge no ho són tan sols els que ho fan directament sinó també els que el causen des de la distància.

La venta de esclavos no ha muerto

Creíamos que la esclavitud había pasado a la historia, pero no es así. Muy cerca de Europa, área adelantada y democrática por excelencia, se venden personas por 200 o 300 dólares. El precio viene a ser lo de menos, ya que el tráfico de personas es por sí mismo tan repugnante como inimaginable en pleno siglo XXI. Sin embargo, eso es lo que está pasando en Libia, país elegido por la Unión Europea para confinar a posibles emigrantes en centros de detención. Este país del norte de África es ahora un Estado fallido. Desde el derribo y muerte de Gadafi, el año 2011, hay dos gobiernos, dos parlamentos y el Estado Islámico se ha instalado, empero, nada de todo esto ha sido obstáculo para que la UE financie la detención de personas en instalaciones en las cuales fallan incluso los servicios más básicos.
¿Si con tales reclusiones ya es suficiente para poner el grito en el cielo, cómo hemos de estremecernos ante la subasta de personas? ¿Quién manda en Libia, por qué leyes se rige?  ¿Y quién manda en la EU, cuál es su política? Vergüenza inconmensurable desde la democracia y desde los mínimos sentimientos humanitarios. Se trata de un acuerdo con el gobierno libio (¿cuál?) de 130 millones de euros para impedir la salida de embarcaciones hacia las costas europeas. ¿Alguien nos ha pedido permiso para hacerlo? ¿Alguien nos ha preguntado si no preferiríamos que estos millones fueran utilizados para acoger a los que llegaran?  ¿Cómo se atreven a no cumplir con el número de refugiados que se había estipulado?

Culpables de practicar la esclavitud no lo son únicamente quienes lo hacen directamente sino también los que la causan desde la distancia.