divendres, 6 d’abril del 2018

Las multinacionales en el punto de mira - Les multinacionals al punt de mira


                                Les multinacionals al punt de mira

Quan comprem roba o aparells tecnològics, ¿ens preguntem quina mena de treball hi ha darrera? Si ho féssim amb plena consciència, no seriem capaços de comprar-los. Amb la mateixa força amb què ens vam esgarrifar l’any 2013, quan a Bangla Desh es van produir 1.127 morts en l’ensorrament d’un taller tèxtil on es treballava en pèssimes condicions, ens n’oblidem poc després. De manera que tot segueix igual. Mentre que els empresaris transnacionals exploten directament, nosaltres ho fem indirectament amb la nostra indiferència de consumidors.
Des de fa temps, hi ha altes instàncies que intenten establir controls sobre la voracitat lucrativa de moltes companyies. En una data tan llunyana com l’any 1974, el Consell Econòmic i Social de les Nacions Unides va crear una Comissió per posar-hi límits, endebades atès que el lobby empresarial la va avortar. Quatre dècades més tard,  és el Consell de Drets Humans de les mateixes Nacions Unides el que ha engegat l’aprovació d’un Tractat que obligui les multinacionals a respectar els drets laborals i socials del treballadors. Sous dignes, sindicats, assegurances, locals ben condicionats. Quants governs hi votaran a favor? Vet aquí un element crucial, perquè si al 1974 van ésser les empreses multinacionals les opositores, ara són els països els que prenen partit. Els més poderosos, amb els EUA al capdavant, ja han avisat que qualsevol resolució no esdevindrà vinculant per als governs que hi votin en contra.
Queda tot dit, doncs, per part de les multinacionals i els seus governs acòlits. No pas per part dels consumidors. Ja seria hora de que la reflexió social conduís a boicotejar els productes obtinguts i comercialitzats a costa dels miserables. Sous més elevats, preus més alts  i menys articles a l’armari i a la butxaca. Equilibri a l’economia i a la consciència personal.
  

Las multinacionales en el punto de mira

Cuando compramos ropa o aparatos tecnológicos, ¿nos preguntamos qué tipo de trabajo esconden? Si lo hiciéramos con plena conciencia, no seríamos capaces de comprarlos. Con igual fuerza con que nos estremecimos en el año 2013, cuando en Bangladesh se produjeron 1.127 muertos en el derrumbe de un taller textil donde se trabajaba en pésimas condiciones, nos olvidamos de ello poco después. De forma que todo sigue igual. Mientras que los empresarios transnacionales explotan directamente, nosotros lo hacemos indirectamente con nuestra indiferencia de consumidores.
Desde hace tiempo, hay altas instancias que intentan establecer controles sobre la voracidad lucrativa de muchas compañías. En una fecha tan lejana como el año 1974, el Consejo Económico y Social de las Naciones Unidas creó una Comisión para poner límites, aunque en balde ya que el lobby empresarial la abortó. Cuatro décadas más tarde, es el Consejo de Derechos Humanos de las mismas Naciones Unidas el que ha emprendido la aprobación de un Tratado que obligue a las multinacionales a respetar los derechos laborales y sociales de los trabajadores. Sueldos dignos, sindicatos, seguros, locales bien acondicionados. ¿Cuántos gobiernos votarán a favor? He aquí un elemento crucial, porque si en 1974 fueron las empresas multinacionales las opositoras, ahora son los países los que toman partido. Los más poderosos, con EE.UU. al frente, ya han avisado de que cualquier resolución no será vinculante para los gobiernos que voten en contra.
Queda todo dicho, pues, por parte de las multinacionales y sus gobiernos acólitos. No por parte de los consumidores. Ya va siendo hora de que la reflexión social conduzca a boicotear los productos obtenidos y comercializados a costa de los miserables. Sueldos más elevados, precios más altos y menos artículos en el armario y en el bolsillo. Equilibrio en la economía y en la conciencia personal.