divendres, 7 de desembre del 2018

De Marte al cerebro humano - De Mart al cervell humà


                                De Mart al cervell humà

La NASA està sondejant Mart, però també hauria de sondejar el cervell humà per tal de descobrir en què ha fallat l’evolució al fer que en tants éssers humans hi càpiga tanta maldat.
Per desgràcia, disposem de milers de proves, tant històriques com actuals, que certifiquen la capacitat humana per infligir dany als seus semblants. Prenguem com a paradigma del present la massacre de què estan essent víctimes els rohingyas, un grup ètnic birmà de religió islàmica del qual ja he tractat en un altre bloc. Des d’agost del 2017, les forces de seguretat de Birmania han aniquilat persones, habitatges i viles. A partir de llavors, gairebé un milió de rohingyas vien refugiats a Bangla Desh en condicions deplorables, com era d’esperar. Allà resulten visibles, tot i això, per a la comunitat internacional semblen invisibles. Així ho fan patent Metges sense Fronteres a l’escriure a la seva revista del mes de novembre sobre “Els llimbs rohingyas”.
Sí, en els llimbs de la indiferència general es troben persones que, tal com una expatriada relata, van viure l’assalt de l’Exèrcit, la crema de cases, l’assassinat de nombrosos habitants. Ella va ser testimoni també, durant el seu camí de fugida, de com degollaven davant els seus ulls a 11 persones, com tiraven a un pantà un nadó que plorava, com en llançaven un altre en una casa en flames.
Els avenços científics i tecnològics ens permetran conèixer l’Univers, no obstant això, la naturalesa humana continua essent un enigma. Com s’explica que càpiga tanta perversitat al cap, el cor, o onsevulga que sigui, dels terrícoles? La ciència hauria de dedicar enormes esforços a descobrir-ho. Després, potser seria possible eradicar el mal.

De Marte al cerebro humano

La NASA está sondeando Marte, pero también debería sondear el cerebro humano a fin de descubrir en qué ha fallado la evolución al hacer que en tantos seres humanos quepa tanta maldad.
Por desgracia, disponemos de millares de pruebas, tanto históricas como actuales, que certifican la capacidad humana para infligir daño a sus semejantes. Tomemos como paradigma del presente la masacre de que están siendo víctimas los rohingyas, un grupo étnico birmano de religión islámica del cual ya he tratado en otro blog. Desde agosto de 2017, las fuerzas de seguridad de Birmania han aniquilado personas, viviendas y aldeas. A partir de entonces, casi un millón de rohingyas viven refugiados en Bangladesh en condiciones deplorables, como era de esperar. Allí resultan visibles, sin embargo, para la comunidad internacional parecen invisibles. Así lo hacen patente Médicos sin Fronteras al escribir en su revista del mes de noviembre sobre “El limbo rohingya”.
Sí, en el limbo de la indiferencia general se hallan personas que, tal cómo una expatriada relata, vivieron el asalto del Ejército, la quema de casas, el asesinato de numerosos habitantes. Ella fue testigo también, en su camino de huida, de cómo degollaban ante sus ojos a 11 personas, cómo tiraban a una ciénaga un bebé que lloraba, cómo echaban a otro en una casa en llamas.
Los avances científicos y tecnológicos nos permitirán conocer el Universo, no obstante, la naturaleza humana continúa siendo un arcano. ¿Cómo se explica que quepa tanta perversidad en la cabeza, el corazón, o donde quiera que sea, de los terrícolas? La ciencia tendría que dedicar enormes esfuerzos a descubrirlo. Luego, tal vez sería dable erradicar el mal.