divendres, 15 de novembre del 2019

Disparos lucrativos para unos cuantos - Trets lucratius per a uns quants


          Trets lucratius per a uns quants

Trets dels quals es lucren els fabricants d’armes mentre trunquen vides. Si no fos pel negoci, els Estats, entre ells l’espanyol, no vendrien armament a l’engròs per alimentar guerres. Així és des de temps immemorial, imatge superlativa de la indignitat humana. I del mercat bèl·lic a l’engròs, a un mercat menor que no deixa d’ésser sagnant en països on les armes de foc es mercadegen sense control, com és el cas dels Estats Units.
Els informes d’Amnistia Internacional solen ésser, desafortunadament, demolidors. En el publicat aquesta tardor, hi trobem xifres esgarrifoses referides als efectes assolits pel lobby armamentístic dels Estats Units. Essent que hi ha trenta Estats on qualsevol persona pot obtenir una pistola sense permís ni llicència, el resultat és que cada dia es produeixen prop de 320 agressions amb armes de foc, a les quals uns ferits sobreviuen i d’altres, no.
Els morts els enterren, amb dolor per als seus parents i amics; pel que fa als supervivents, les seqüeles no són només físiques sinó psicològiques, i a més a més, econòmiques. En un país on la sanitat pública no és universal, la majoria de les víctimes tenen molts problemes per fer front a les despeses per a la seva curació, o rehabilitació, o encara pitjor, per a la seva manutenció en cas de quedar impedits.
Mentre que el Govern no protegeix el dret a la vida i a la seguretat de la ciutadania, els fabricants d’armes es lucren indiferents a les conseqüències de la seva pressió per al lliure comerç. Tan ambiciosos com estúpids, ja que també ells i els seus familiars constitueixen víctimes potencials.                            

                 Disparos lucrativos para unos cuantos

Disparos de los que se lucran los fabricantes de armas mientras truncan vidas. Si no fuera por el negocio, los Estados, entre ellos el español, no venderían armamento a lo grande para alimentar guerras. Así es desde tiempo inmemorial, imagen superlativa de la indignidad humana. Y del mercado bélico a lo grande, a un mercado menor que no deja de ser sangriento en países donde las armas de fuego se mercadean sin control, como es el caso de los Estados Unidos.
Los informes de Amnistía Internacional suelen ser, desafortunadamente, demoledores. En el publicado este otoño, hallamos cifras espeluznantes referidas a los efectos alcanzados por el lobby armamentístico estadounidense. Siendo que en treinta Estados cualquier persona puede obtener una pistola sin permiso ni licencia, el resultado es que cada día se producen cerca de 320 agresiones con armas de fuego, a las cuales unos heridos sobreviven y otros, no.
A los muertos los entierran, con dolor para sus parientes y amigos; en cuanto a los supervivientes, las secuelas no son solo físicas sino psicológicas, y además, económicas. En un país donde la sanidad pública no es universal, la mayoría de las víctimas tienen muchos problemas para hacer frente a los gastos para su curación, o rehabilitación, o aún peor, para su manutención en caso de quedar impedidos.
Mientras que el Gobierno no protege el derecho a la vida y a la seguridad de la ciudadanía, los fabricantes de armas se lucran indiferentes a las consecuencias de su presión para el libre comercio. Tan ambiciosos como estúpidos, ya que también ellos y sus allegados constituyen víctimas potenciales.